Si el Govern no es deixa ajudar...
En la seva primera compareixença pública en conèixer-se els resultats de les eleccions del 25 de novembre, el president Artur Mas va posar èmfasi en el fet que la legislatura que s’obria hauria de tenir un govern sòlid i un Parlament estable. No ha passat ni tan sols un trimestre i l’aliat de CiU en el pacte de legislatura i, alhora, líder de l’oposició, ha dit en una entrevista en aquest diari que si el Govern no es deixa ajudar, hi haurà eleccions anticipades.
I, elaborant una futura agenda electoral, va introduir la novetat que, si calgués, el mateix Oriol Junqueras es postularia com a número dos d’una coalició per celebrar una consulta sobre el dret a decidir, que és un eufemisme per a una consulta per proclamar la independència de Catalunya respecte d’Espanya.
La legitimitat d’un partit independentista i republicà per intentar que Catalunya es converteixi en un Estat nou i sobirà a Europa no està en discussió. El que pot ser pertinent debatre és si la tranquil·la i brillant dialèctica d’Oriol Junqueras el poden convertir en líder de l’oposició i, paral·lelament, ser l’oracle imprescindible d’un Govern feble, encapçalat per un president que va patir un seriós revés en les eleccions.
El tàndem entre Mas i Junqueras forma una parella estranya. Però és el pacte entre CiU i ERC el que permet el govern de Catalunya en les actuals circumstàncies. Vaig escriure al cap de dos dies de les eleccions que sortíem de la legislatura més breu de la democràcia i entràvem en una altra que podia ser fins i tot més curta. La subtil advertència de Junqueras amb la paternalista fórmula del “si no es deixa ajudar” és posar negre sobre blanc qui és el que mana i sosté el president en la Generalitat.
A cap dels dos no li convé que la legislatura sigui cosa d’uns mesos o una mica més d’un any. Tampoc els catalans no deuen tenir especial interès a retornar precipitadament a les urnes.
L’objectiu de la construcció nacional va per davant de qualsevol altra consideració. La manifestació de l’Onze de Setembre continua marcant la política catalana. Artur Mas es va voler apoderar electoralment de la gran marxa i va descobrir la nit del 25-N que aquella extraordinària concentració no era exclusivament seva. Qui n’està traient més partit, de les emocions d’aquells dies, és Oriol Junqueras, que, des de l’oposició, posa condicions per a la continuïtat de la legislatura i del Govern.