Molt més car
Pactes, pactes i més pactes. La crisi és profunda i no només econòmica; ni principalment econòmica. És una crisi institucional, política, social, de valors i de continguts ètics; i ens afecta a tots: al món polític, al món empresarial i sindical, a la Justícia i als mitjans de comunicació; a la societat, en el seu conjunt. Serà difícil sortir-ne, però només ho serà per la via del pacte, d’un gran pacte. D’un pacte capaç d’obrir esperances; un pacte que marqui un tombant espectacular a la degradació actual.
Pacte econòmic, pacte social, pacte institucional. Pacte entre partits, entre agents econòmics i socials, entre Catalunya i Espanya; un pacte amb vocació i horitzó europeus. Pacte que comporti rectificar i avançar; que, si cal, representi renúncies, canvis, mea culpes i disculpes; pacte fet de rigor i de sensibilitat, de realisme i també d’il·lusió. Pacte que s’oblidi del sectarisme per arrelar-se en la complicitat democràtica, en el compromís cívic, en els fonaments de la llibertat i el progrés.
Caldrà recuperar la centralitat política per donar vida a aquest pacte. Els extrems seran més reticents als condicionaments i les conseqüències del pacte, però no se’ls hauria de forçar. Ni tampoc excusar-se en la seva absència per no dur a terme el gran acord. Això deixarà marge per a la crítica, però la història sempre s’ha escrit així. Bé, en tot cas, la història del progrés i de la convivència lliure i en democràcia.
Un gran pacte que pot ser un petit acord; d’entrada, cal demostrar que és possible i, d’altra banda, obrir d’aquesta manera el camí d’acords més ambiciosos. I són tantes les coses que podrien ser objecte d’acord! Tantes que resulta incom-
La baralla no ens arreglarà res; l’acord tindrà un preu, segur. Continuar com ara serà molt més car
prensible que no se’n trobi una per començar el camí. Hi ha tants problemes! No se’n pot resoldre cap? Resulta impossible de creure-ho! S’equivoquen els que es pensen que l’acord no seria ben rebut. Seria, certament, criticat; però una gran majoria se’n sentiria reconfortada. En tot cas, aquesta és la responsabilitat dels que aspiren a liderar un país.
La baralla no ens arreglarà res; l’acord tindrà un preu, segur. Continuar com ara serà molt més car.