Els romanços de la Moncloa
Les conferències de premsa que se celebren de manera habitual cada setmana, després de la reunió del Consell de Ministres, s’han convertit en un frontó on s’estavellen les preguntes que es refereixen a la situació política degradada per la corrupció. La vicepresidenta Sáenz de Santamaría es tanca en banda per respondre sobre afers com el cas Gürtel, el cas Bárcenas, etcètera. En general, els periodistes compleixen i traslladen les qüestions que preocupen a l’opinió pública, les formulen des d’angles diferents, busquen la seva vinculació directa amb el president i el Govern espanyol, però tot és en va.
L’observador que es castigui amb aquestes sessions –bé perquè hi assisteixi, bé perquè accedeixi als enregistraments penjats per la Moncloa– acaba pres de la indignació. Una indignació matisada, perquè si bé és cert que no hi ha respostes, sinó pots de fum per escapar-se’n, si més no s’hi poden sentir moltes de les preguntes que es fa el ciutadà corrent. Hi exerceix de protagonista la senyora Sáenz de Santamaría. La mà dreta damunt els papers mentre juga amb l’esquerra, obrint regularment el palmell amb tots els dits units tret del polze i el dit petit, que deixa lliure. Els afers del Consell de Ministres els contesta amb delectació, tot remuntant-se als antecedents per encomiar l’acció del Govern espanyol.
Però els periodistes volen saber i, més enllà de la disciplina editorial a què es deuen, inquireixen sobre els escàndols de corrupció que assetgen el PP, en particular pel seu benemèrit tresorer nacional, Luis Bárcenas. Un nom que s’ha convertit en tabú impronunciable pels membres del Gabinet, incloent-n’hi el president, Mariano Rajoy. Llavors, Sáenz de Santamaría es tanca en banda. Llança pilotes fora. Torna, una vegada i altra, a la llei de Transparència per embolicar totes les forces polítiques en el problema. Parla dels jutges, dels fiscals, de la policia judicial, però eludeix el reconeixement de tota responsabilitat i remata presentant com a exemplar el comportament del president, com si tots haguéssim de combregar amb les seves mentides sobre Bárcenas. Romanços que es fan molt difícil de suportar. Després, la vicepresidenta abandona la sala i, entre bastidors, tots la feliciten efusivament.