MEDITERRÀNIA
La millor dieta del món Redueix un 30% el risc d’infart i ictus
No menjo el mateix ara que quan vaig començar aquest estudi, ha canviat la meva visió de l’alimentació”, explica Ramon Estruch, metge de l’hospital Clínic que ha coordinat la investigació més gran que s’ha fet al món sobre la dieta mediterrània.
No és que Estruch mengés malament. Especialista en el metabolisme dels greixos, procurava menjar sa. Però “els resultats m’han sorprès, l’efecte beneficiós de la dieta mediterrània ha resultat ser més gran del que esperava”. Ara, explica, continua menjant molta fruita, molta verdura i moltes hortalisses com abans, però consumeix més peix i menys carn, fruits secs gairebé cada dia i menja sempre amb oli d’oliva verge extra.
A l’estudi hi han participat 7.447 persones que no tenien antecedents de malaltia cardiovascular, tot i que sí que tenien factors de risc com diabetis, hipertensió o excés de colesterol LDL. Els participants, d’entre 55 i 80 anys, es van dividir en tres grups que havien de seguir tres dietes saludables diferents: una dieta mediterrània rica en oli d’oliva verge; una dieta mediterrània rica en fruits secs, i una dieta baixa en greixos.
Per tal d’incentivar que complissin la dieta assignada, els investigadors van donar de franc l’oli d’oliva i els fruits secs
als participants d’aquest estudi.
Els resultats, presentats a la revista The New England Journal
of Medicine, mostren que les persones que van seguir una dieta mediterrània tenien un risc d’infart un 23% més baix en els cinc anys següents que les que van seguir la dieta baixa en greixos. La reducció del risc d’ictus va ser encara més notable: un 39%. Aquests resultats confirmen que les dietes mediterrànies són la millor opció per a la salut cardiovascular.
Davant la magnitud del benefici, l’estudi es va interrompre abans d’arribar de concloure per donar a tots els participants la possibilitat d’adoptar una dieta mediterrània. La pràctica d’acabar estudis prematurament és habitual en investigació mèdica quan un nou tractament demostra una gran eficàcia.
L’estudi Predimed ha comparat dues dietes variades i saludables
Els resultats mostren també que només un 5% de les persones que havien de seguir una dieta mediterrània van abandonar l’estudi. Entre les que havien de seguir la dieta baixa en greixos, la taxa d’abandonament va ser de l’11%.
“Molta gent ens va dir que trobaven fàcil seguir la dieta mediterrània”, explica Estruch, que ha coordinat l’estudi juntament amb Miguel Ángel Martínez-González, de la Universitat de Navarra. “En canvi, la dieta baixa en greixos sembla que és més difícil de complir, possiblement perquè és més insípida”.
Un punt important de l’estudi és que no es va limitar la quantitat de calories que podia ingerir cada persona. Mentre s’ajustés al tipus d’aliments que tenia assignats a la seva dieta, podia menjar tant com volgués. Tampoc no es va insistir perquè els participants practiquessin activitat física.
Com que l’oli d’oliva i els fruits secs són altament calòrics, els investigadors temien que les dietes mediterrànies fossin pitjors per controlar el pes que la dieta baixa en greixos. Però es van trobar amb el contrari. Malgrat que el nombre de calories ingerides va ser més alt al grup dels fruits secs, intermedi en el grup de l’oli d’oliva i més baix en el grup de la dieta baixa en greixos, els que van seguir dietes mediterrànies van ser els que van tenir més facilitat per controlar el pes. “No estem segurs per què passa això”, admet Estruch. Una possibilitat és que, “amb la dieta mediterrània, s’arriba a la sensació de sacietat sense consumir més calories de les necessàries”. És, per tant, una dieta que ajuda a menjar per la gana que es té.
Entre els components de la dieta mediterrània que expliquen els seus beneficis per a la salut, els més destacats són els greixos. Els de l’oli d’oliva (monoinsaturats), els del peix blau (omega 3) i els dels fruits secs (monoinsaturats, omega 3 i omega 6) són tots beneficiosos per a la salut cardiovascular. En canvi, els greixos de les carns vermelles (saturats) o d’altres olis com el de gira-sol, més abundants en altres dietes, no són tan saludables. “Un dels problemes que tenim a la societat actual és que consumim un excés de carn vermella”, adverteix Estruch.
Un segon component de la dieta mediterrània a què s’atribueixen beneficis per a la salut són els polifenols, un ampli grup de substàncies químiques que abun-
den en aliments comuns en la dieta mediterrània com la fruita, les hortalisses, l’oli d’oliva, el vi negre i el cafè.
Entre els participants a l’estudi, els beneficis més grans es van registrar entre les persones que tenien hipertensió (en les quals la dieta mediterrània va reduir el risc de tenir un infart o un ictus en un 35%); excés de colesterol LDL (amb una reducció de risc del 36%), i obesitat (un 49%). Aquests són precisament els factors de risc en què la dieta té una influència més important.
Estudis anteriors havien observat que les malalties cardiovasculars són menys freqüents en cultures que tenen una dieta mediterrània que en altres regions del món. Però aquests estudis, si bé han detectat una relació estadística i suggereixen que la dieta té un efecte protector, no són suficients per demostrar que la relació sigui de causa-efecte.
En persones que ja han tingut un infart o un ictus, s’ha com- provat que adoptar una dieta mediterrània redueix el risc de tenir un segon accident cardiovascular.
Però faltava el que s’anomena un estudi d’intervenció per avaluar si la dieta mediterrània salva vides en la població general. Aquest tipus d’estudi, que sí que permet demostrar relacions de causa-efecte, sol basar-se a comparar un tractament (en aquest cas, la dieta mediterrània) amb el millor tractament alternatiu possible (en aquest cas, dieta baixa en greixos). “Amb els resultats que hem obtingut, ara podem afirmar que la dieta mediterrània salva vides en la població general”, afirma Estruch. No hi ha cap altre tipus de dieta que hagi demostrat un efecte tan beneficiós per a la salut.
A l’estudi Predimed, iniciat l’any 2003, hi han participat 19 equips científics de Catalunya, Navarra, Andalusia, les Balears, les Canàries, el País Basc i la Comunitat Valenciana. Es tracta de l’assaig clínic més gran que s’ha fet mai a Espanya i un dels estudis de nutrició més grans que s’han fet al món. Que els seus resultats hagin estat acceptats per ser publicats a The New England
Journal of Medicine, la revista de medicina més important del món, indica que l’estudi Predimed està destinat a canviar la prevenció de les malalties cardiovasculars més enllà dels països mediterranis.
“Com a metge, el que més m’ha sorprès és l’enorme potencial que té l’alimentació per millorar la nostra salut”, explica Estruch. “Sovint posem més èmfasi en la farmacologia que en la dieta, però l’estudi Predimed ha demostrat que, amb uns hàbits saludables, podem aconseguir beneficis tan o més importants que amb els tractaments farmacològics”.