L’ADN necessita dormir més
La falta de son pertorba l’activitat de més de 700 gens
Dormir menys de sis hores diàries pertorba l’activitat de més de set-cents gens, segons l’estudi més ampli que ha investigat els efectes de la falta de son sobre el genoma. Entre els gens afectats, n’hi ha que estan relacionats amb el sistema immunitari, les reaccions inflamatòries, el metabolisme i l’adaptació de les cèl·lules a l’oxidació.
Estudis anteriors havien detectat que la falta crònica de son afavoreix el sobrepès i augmenta el risc de tenir diabetis i malalties cardiovasculars. De tota manera, el mecanisme pel qual dormir poc condueix a tenir trastorns de salut es desconeixia.
Per aclarir què passa al cos humà quan es dorm menys del que és necessari, investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit) han reclutat 26 voluntaris que tenien una mitjana d’edat de 27 anys. Durant una setmana, els van deixar dormir un màxim de sis hores al dia. Després els van forçar a passar 40 hores seguides en blanc. Posteriorment, durant una altra setmana, els van deixar dormir fins a deu hores diàries. I, finalment, els van tornar a deixar 40 hores més sense dormir. Mentre va durar l’experiment, es va extreure sang als voluntaris diverses vegades al dia per analitzar l’activitat dels gens a les cèl·lules blanques de la sang.
Els resultats de la investigació, presentats ahir a la revista científica PNAS dels Estats Units, demostren que la privació de son té un efecte a gran escala sobre l’ADN.
Les condicions de l’experiment simulen “una situació que experimenten moltes persones a les societats industrialitzades”, escriuen els investigadors, dirigits per Derk Jan-Dijk, a PNAS. Segons dades dels Estats Units, un 30% de les persones adultes dorm sis hores diàries o menys.
Entre els 711 gens que resulten pertorbats quan es dormen menys de sis hores diàries, n’hi ha alguns que poden explicar la relació entre el dèficit de son i el risc de diabetis i malalties cardiovasculars. Els investigadors destaquen, per exemple, els gens NR1D1 i NR1D2, que regu- len els nivells de glucosa (sucre) i triglicèrids a la sang. Citen també una llarga llista de gens relacionats amb el sistema immunitari que podrien augmentar la susceptibilitat a algunes malalties.
La investigació ha demostrat, d’altra banda, que les persones que fa diversos dies seguits que dormen poc suporten molt més bé passar una nit sencera en blanc. Després de passar 40 hores seguides despertes, tenien pertorbada l’activitat de 856 gens. En canvi, quan havien passat una setmana dormint bé només en tenien pertorbats 122.