I l’Oscar és per a... Michelle Obama
‘Argo’, un homenatge a Hollywood, guanya en la nit que la festa del cinema va entrar a la Casa Blanca
Això que en diem el món de la faràndula, genèticament habituat a ser carn de xafarderies, de paper rosa o cuixé, de rumors, caracteritzat per les indiscrecions verbals i físiques, pels escots vertiginosos, en una demostració de sexisme que sembla d’una altra època i de la qual ningú no es queixa –per què ells no van escotats o realçant les parts nobles com elles?–, en fi, aquest món vinculat a la frivolitat va demostrar que també sap callar.
Va ser un dels secrets més ben guardats en la història dels Oscar, va assenyalar l’agència Reuters. Després d’una gala llarga i tedio-
Nicholson sorprèn en connectar amb Washington per a la traca final de la gala L’Iran carrega contra el premi a ‘Argo’ i tapa l’escot de Michelle Obama
sa, Jack Nicholson va aparèixer en escena, seguint la tradició d’un únic introductor per a la traca del premi a la millor pel·lícula. Com a bon Joker, l’histriònic d’El res
plandor va deixar atònita l’audiència amb la seva sortida del niu del
cucut.
“És un gran honor connectar en viu amb la Casa Blanca, amb la primera dama dels Estats Units, Michelle Obama”. Quan va emergir via satèl·lit la inesperada estrella de la nit, el crític John Caramanica va llançar un vaticini al web de The New York Times. “Això no augura res de bo per a La noche
más oscura”. L’obra de Kathryn Bigelow havia passat de ser la màxima favorita a quedar relegada a causa de la campanya política –en especial dels demòcrates– pel paper que va atorgar a les tor- tures en la caça de Bin Laden.
L’aparició de la dona del president dels Estats Units va alimentar, de passada, la “conspiració” entre Hollywood i la Casa Blanca, un matrimoni en general ben avingut, encara que constin baralles conjugals. La més sonada va ser el 2003, quan Michael Moore es va consagrar amb Bowling for Colum
bine, un treball avui molt actual sobre la interioritzada passió per les armes. “Vivim en un temps en què unes eleccions fictícies ens han donat un president fictici (George W. Bush), en què lluitem en una guerra (Iraq) per raons fictícies”, va afirmar Moore.
Aquest diumenge a Los Angeles, a la matinada a Espanya, va ser el poder qui va parlar. “Benvinguts a la Casa Blanca”, va respondre Michelle. Va dir que se sentia molt agraïda per ser l’elegida per celebrar unes pel·lícules que “ens eleven l’esperit, ens amplien la ment i ens transporten a llocs que mai no ens havíem imaginat”. Els experts parlen d’una collita extraordinària, una de les més perti- nents perquè Michelle Obama, descendent d’esclaus, hi tingués protagonisme.
Dos dels films favorits, Lincoln –Daniel Day-Lewis va aconseguir un rècord en convertir-se en el primer actor que suma tres estatuetes com a millor intèrpret principal– i Django desencadena
do –Quentin Tarantino es va emportar el premi de millor guió original i Christoph Waltz va guanyar com a actor secundari–, versen sobre l’esclavitud i la seva abolició. Totes dues van passar a en- grossir la llista de perdedors, juntament amb La noche más oscura, la gran derrotada, amb només un Oscar menor i compartit amb James Bond. Qui es pot imaginar un desafiament com el d’enviar el sobre a Washington per honrar una obra que enfosqueix, amb les inhumanes arts de Bush, la brillantor de la medalla que penja a la solapa del president Obama.
Va guanyar Argo. Aquesta recreació de la fuga el 1980 dels sis diplomàtics dels Estats Units refugiats a l’ambaixada del Canadà a
Teheran, després de la invasió de la seu americana per part dels iranians, no deixa de ser un homenatge al mateix Hollywood i el seu servei al país més enllà de l’entreteniment. La CIA va tramar la fugida sota la cobertura que els funcionaris integraven l’equip de producció d’un film que no existia.
Michelle va pronunciar Argo (va guanyar tres honors). Curiosament, està produïda per George Clooney, el màxim recaptador, a la terra del cinema, per al president Obama, que visita Clooney a la seva mansió californiana, mentre que l’actor sempre té un plat a la Casa Blanca. Fa un any hauria estat inimaginable que la primera dama irrompés en aquesta festa. Però Barack Obama va sortir reelegit al novembre i, com que ja no pot tornar a ser candidat, s’ha alliberat. No falten els que creuen que exhibicions com la d’aquesta gala poden acabar passant factura al seu futur successor del Partit Demòcrata.
Com passa amb Ben Affleck, que rubrica el film guanyador i a qui els acadèmics no perdonen els pecats de joventut. Ni tan sols no va optar a millor director, guardó que va correspondre a Ang Lee per La vida de Pi. Michael Haneke va guanyar en la categoria de film de parla no anglesa amb Amor. Affleck va agrair al Canadà la col·laboració en aquella crisi, tot un gest que compensa l’enuig dels veïns, que creuen que a Argo no se’ls reconeix de manera adequada.
Jennifer Lawrence va relliscar quan anava a recollir l’estatueta de millor actriu (la secundària, per a Anne Hathaway). Michelle no es va entrebancar i no va dir: “I l’Oscar és per a... Michelle Obama”. A més d’un li va semblar que ho era, en una nit en què el cinema es va fer polític i l’Iran va aprofitar per denunciar la politització del cinema. La televisió iraniana fins i tot va vestir l’escot de Michelle.