Una postal diferent
El Mobile, com els fills, per créixer ha de desempallegar-se de les abraçades sobreprotectores i abandonar els recintes de Fira de Barcelona a Montjuïc per instal·lar-se als salons de l’Hospitalet, als espais de perifèria de gran ciutat en permanent estat de construcció.
Sí, van reconèixer ahir els congressistes mentre feien cua i esperaven taxis, el nou emplaçament és més asèptic, però també és més racional, més eficient, més pràctic... “Per dins i per fora –va dir un executiu de l’Índia–. La mudança era imprescindible perquè el congrés pogués continuar creixent. La primera impressió és que és un lloc més accessible. Sí, l’any passat també vaig estar al Mobile. La plaça Espanya és més maca, més europea, però no venim a fer turisme. Perdó, ja ve el taxi...”.
Fira Europa flueix com un aeroport d’última generació. Racional, eficient, pràctic. És que una manifestació convocada davant les instal·lacions de Gran Via per cridar l’atenció dels mitjans de tot el planeta no llueix de la mateixa manera. Les postals no són iguals. Al final, els fills també deixen aquests apartaments tan bohemis i s’instal·len en comunitats de veïns amb tota mena de serveis. Aquí, a la perifèria en permanent construcció, res no enlluerna. Però resultarà més just.
Els restaurants de plaça Espanya recordaven ahir com fa un any el lloc bullia, ple
de congressistes. Llavors eren el punt neuràlgic no oficial d’aquesta fira. Tot i així, malgrat els records nostàlgics, els hotels dels voltants, com els de la majoria de l’àrea metropolitana, són plens. “Confiem que els congressistes vindran a la nit”.
El trasllat del Mobile dispersa encara més els congressistes per l’urbs. Ara s’escampen. La veritat és que ahir s’havia d’arribar a l’estació de Fira Europa per sentir la presència massiva d’executius de les telecomunicacions a la ciutat. Durant el dia es pot pujar pel Paral·lel i no es veuen aquells grupets de badocs amb les identificacions penjant del coll. Però amb la dispersió de congressistes també arriba més lluny la riquesa que deixen. Un dels encants de Barcelona és que està envoltada de mar i muntanyes, i aquestes fronteres l’obliguen a reorganitzar-se tota l’estona, a barrejar usos i gent. Aquesta és una ciutat compacta, concentrada. Madrid s’expandeix per l’altiplà i firma esdeveniments més propers a Ciudad Real que a la Puerta del Sol. Si més no aquí la distància entre la perifèria en permanent construcció i el cor de la ciutat és de només tres parades de Ferrocarrils.