La Vanguardia (Català)

Perfils dels aires

- IGNASI VILADEVALL

La Tillandsia té un aire displicent: sembla que no tingui interès per la vida. Per gaudir d’aquesta planta epífita, per sentir-ne l’influx més íntim, fet de poesia, cal temps, reflexió: l’empremta de certes lectures. Vegem-ho: “Vive de cara al cielo”. No sent el desig de ser útil, de servir, “ni busca aplauso humano”. Malgrat que creix als arbres, està feta “de impulso y recogimien­to”. Com diu Luis Cernuda a un delicat elf del bosc: “Inspiras todo el aire”.

La Tillandsia evoca un follet mitològic, un esperit de l’aire. Es tracta d’una espècie aèria, que tendeix a alçar-se “hacia los cielos anchos”. El vers substituei­x el discurs. Seguim. De manera que es redreça cap a la claredat, cargolant-se per buscar un suport. Presenta fu- lles arrissades, tortuoses, que s’estrenyen en una roseta, seguint un fototropis­me que aprofita la llum que troba, i inflorescè­ncies piramidals amb bràctees vermelles i pètals porpra. Originària d’Amèrica Central, des de Mèxic fins a Hondures, prospera en boscos pluvials, als aires, sobre troncs solitaris, on

La ‘Tillandsia’ mostra falta d’interès per la vida i evoca un follet mitològic, un esperit de l’aire

“huye el aire en volandas”. A la selva cada arbre és un jardí de bromeliàci­es. Més suplantaci­ons: estima “el rumor de los árboles, cuya cima dora la luz…”. Continuem vivint somnis, llegint Las nubes! La floració es demora; la bellesa és paci- ència. I després al cim dels arbres, “nunca vemos la clara flor abrirse”. “Lo hermoso es lo que pasa / Negándose a servir”. Havent perdut la capacitat de desenvolup­ar-se en un sòl normal, les llavors disposen d’un paracaigud­es fet de plomes. La propagació s’aconseguei­x mitjançant mecanismes propis de llançament.

La Tillandsia té una visió austera de la realitat. No exigeix reg. Molta aigua, mai de la vida. S’alimenta a través de les fulles, que es nebulitzen amb ruixats, i formen una mena de núvol. Es recomana polvoritza­r-la amb un adob foliar en comptes d’aigua. Per mantenir-la viva com l’aire, es fa servir una mescla per a orquídies amb arrels de falgueres. Així pot viure sense tocar a terra.

Quan li falten determinad­es substàncie­s o nutrients a la dieta, decau, s’esllanguei­x. A la selva això no passa, són reines de debò. Allà és aliada de les aus i germana dels núvols i de les pluges benefactor­es. De “lo hermoso, lo que amamos”.

La Tillandsia és la reina dels aires. Les fulles semblen esculpides pel vent. “Como un ave en los aires”. La vida se li acaba mentre fa flor, i mor mentre produeix fills. “Todo lo cansa el tiempo, hasta la dicha”, diu el poeta Cernuda. Som als núvols, fent un mosaic de citacions. No hi ha “ninguna nube inútil”. en el “ardiente resplandor” del cel. No podem evitar la influència del record de la poesia. Llegim mentre escrivim. En ocasions, rarament, es llegeix per substituir la vida que no es viu.

 ?? IGNASI VILADEVALL ?? Les fulles grisenques de la Tillandsia formen puntes corbes, doblegades cap avall, en espiral
IGNASI VILADEVALL Les fulles grisenques de la Tillandsia formen puntes corbes, doblegades cap avall, en espiral

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain