Seducció GRISA
Ni problemes, ni excessos, ni transparències: una catifa vermella descolorida amb aromes d’abans
La catifa vermella dels Oscar d’aquest any també va reflectir la incertesa global dels premis de cinema, que són al seu torn mirall del món. Ja que parlem de draps, va estranyar que cap de les protagonistes de les pel·lícules presentades a concurs per Miramax (la productora que mana en el negoci del setè art) no vestís de Marchesa, firma propietat de Georgina Drapman, esposa de Harvey Weinstein, amo de Miramax, i això ja va sonar estrany. Però Kerry Washington ( Djan
go desencadenado) anava de Miu Miu: Amy Adams ( The master), amb un aparatós Óscar de la Renta, en línia Marchesa; i Jennifer Lawrence (que es va emportar l’Oscar protagonista femení per
El lado bueno de las cosas) es va espavilar amb un menys espectacular Dior Couture amb el qual va tenir una senyora ensopegada en pujar a recollir el premi.
La roba és fonamental en aquestes (i totes les altres) gales del món. El model més vistós és el més fotografiat i comporta més pàgines de publicitat al món. No es tradueix en més venda de roba sinó en la d’accessoris, que són els que mantenen les firmes de costura. La moda europea sempre dóna un toc de distinció a les actrius, fins i tot amb Versace, que construeix imatges equívoques a pler, amb excepcions il·lustres: Jane Fonda, impressionant en la silueta groga llimona, esplèndida. Halle Berry es va ajustar una granota de metall de Donatella Versace per a un discret homenatge als 50 anys de Bond: la va salvar de la vulgaritat
dame Shirley Bassey que va pintar d’or el cel amb Goldfinger.
Mentrestant, Armani va cobrir Naomi Watts d’escames de plata. A la sirena australiana que va superar L’impossible li va portar un Cortana en verd mar la mateixa María Belón, que va utilitzar un altre disseny d’aquesta firma palmesana en blau amb abric de tul. La nòvia de Clooney, Stacy Kiebler, anava de metall Naeem Khan, i Nicole Kidman, d’efecte metàl·lic de L’Wren Scott, que fa fundes per a esquelets elegits (i no era aquest el cas exactament, com no ho va ser al seu dia quan Penélope Cruz va aparèixer a la catifa després del part de Leo). Dinerals cedits, que allà com aquí el préstec és a l’ordre del dia.
Algunes prefereixen la versió pobra, però de propietat: Helen Hunt, blau amb cua i paraula d’honor, va portar un H&M ben baratet, mentre que Reese Witherspoon se’n va posar un de gairebé igual, però de Louis Vuitton; o sigui, amb alguns zeros de més a l’etiqueta. Armani Privé va vestir Jessica Chastain, i la petita Quvenzhane Willis, que anava de senyora gran encongida.
Catherine Zeta-Jones, or pur de Zuhaid Murad, amb transparències, va ser la que més carn va posar en el roig de la passarel·la i sobre l’elegant escenari quan va interpretar All that jazz de Chica
go, el film del qual els protagonistes, amb ella, Richard Gere, Renée Zellweger i Queen Latifah, van lliurar els premis musicals. A Catherine i Renée la cirurgia els està fent un flac favor, mentre que Latifah, que va aparèixer radiant i ufanosa amb un Badgley Mischka, va lliurar el premi a Adele, vestida per Jenny Packham, Era un luxe tenir dues dames amb talent i sense problemes. Aquest parell de senyores, amb Melissa McCart-
hy (de David Meister), completaven el tercet de les que mengen bé. Amanda Seyfried, de les més elegants, anava d’Alexander McQueen, i a la senyora de Daniel Day-Lewis, Rebecca, filla d’Arthur Miller, el look anys cinquanta de Dolce & Gabbana l’envellia, i en canvi, a Sally Field la va enri-
Armani, Versace, Dior, Vuitton, McQueen, Prada... tots van prestar el més habitual
quir el Valentino vermell, el mateix color i dissenyador de Jennifer Aniston. En conjunt, una gala sense risc, perquè fins i tot el Vivienne Westwood de la sempre curiosa Helena Bonham Carter va sonar a déjà vu. Impecable en blanc Dior Couture va arribar Charlize Theron, i amb Prada Nude, Anne Hathaway, que es va emportar un Oscar cantat (a Los miserables només canta) i amb un collaret de brillants de Tiffany’s que feia perdre els sentits. No hi va haver sorpreses, ni transparències excessives, ni una altra vulgaritat que l’aspecte descurat (li faltava una xam
punada) de Kristen Stewart, de Reem Acra, amb crosses a joc. Contrastava amb l’elegància très chic d’Emmanuelle Riva amb el seu vestit i capa de Lanvin en la blava nit, aquell dia en què va complir 85 anys, els mateixos que la cerimònia. La sorpresa la va donar Barbra Streisand en aparèixer al capítol dels obituaris per recordar al compositor Marvin Hamslich, autor d’alguns dels seus èxits. Vestida per Donna Karan va cantar The way we were. I és que qualsevol temps passat va ser, indubtablement, millor.