Dues cares de la moneda
D’Adele a Sixto Rodríguez, d’una noia britànica producte de la indústria musical del segle XXI a un músic de carrera efímera, de desaparició de l’escena musical i de reaparició posterior quaranta anys més tard gràcies a un documental. Una vida de pel·lícula amb final feliç, ja que el senyor Rodríguez –després d’una vida anònima de diversos decennis dedicat a la construcció– ha tornat des de fa un temps als escenaris musicals, tal com hi haurà oportunitat de comprovar el 25 de maig que ve en el concert que oferirà al Primavera Sound.
El premi de la cantant londinenca Adele per la cançó Skyfall es pot veure com el colofó a una successió de reconeixements incontestables de tota mena (Grammy, Brit Award, Globus d’Or). Condicions compositives i vocals a part, el guardó també es pot veure com un reconeixement a l’aposta històrica en matèria d’intèrprets musicals que ha demostrat la sèrie de James Bond: Dusty Springfield, Duran Duran, Shirley Bassey, Louis Armstrong, Dionne Warwick, K.D. Lang, Tina Turner o The Pretenders. Res d’això no treu els mèrits d’una cantant que, amb només dos discos ( 19 i 21), ha batut rècords gràcies a una ma--
nera clàssica de fer, d’ahir i avui.
Sobre una base més apassionant descansa aquesta mostra esplèndida de cinema documental titulada Searching for Sugar Man, un tour de force fet per un actor suec reconvertit en director (i també detectiu) que embasta un retrat d’aquell músic d’origen mexicà que al seu dia va ser anomenat el Dylan hispà. Una peça que ha captivat amb les seves peripècies i una música original magnífica en exigents certàmens especialitzats (des de Sundance al, recentment, In-Edit barceloní) i que, a poc a poc, ha arribat a les pantalles comercials de mig planeta com, aquest cap de setmana, a les espanyoles.