Per a amants del vertigen
El Barça persegueix descavalcar el Madrid d’un altre títol en un duel amb flaire de thriller
El Barça pot començar a clavar el cop de gràcia a la temporada del Madrid. Pot multiplicar-ne l’angoixa. Pot deixar-lo entre l’espasa i la paret amb l’únic salvavides d’una complexa tessitura a la Champions. Vist així el matx d’aquesta nit suposa una magnífica ocasió que el Barcelona no hauria de desaprofitar. Tindrà l’alè de més de 90.000 persones a l’Estadi i ha de fer bo l’1-1 del partit d’anada per certificar la classificació per a la tercera final de la Copa consecutiva. La somiada remuntada davant el Milan encara queda lluny. Ara és el moment de deixar fora l’arxienemic blanc, de descavalcar-lo d’una al- tra competició, de propinar-li una nova estocada, tan bon punt a la Lliga el Barça se n’ha distanciat. L’equip barcelonista disposa de l’avantatge que li dóna una Lliga encarrilada però no ha de cometre l’errada de Milà d’esperar esdeveniments. Ha de sortir a provocar-los.
Esclar que el Madrid, conjunt punxant i verinós com el que més, pot fer miques els dubtes que el Barça es va fabricar a San Siro, eliminar-lo davant l’afició i buscar una vàlvula d’escapament en una temporada en què ha caigut en excés en l’abúlia i en la derrota. El Barça ja va perdonar la vida al Madrid al Santiago Bernabeu però ara lluitarà per no penedir-se’n.
Barça contra Madrid al Camp Nou amb un bitllet per a una final en joc. Messi enfront de Cristiano Ronaldo en un nou episodi d’una poderosa rivalitat. El toc subtil davant del míssil terra-aire. Un autèntic envit per a amants del vertigen. “Crec que el Madrid vindrà a buscar-nos i a pressionar-nos a dalt però nosaltres no especularem perquè no en sabem. Anirem a buscar la victòria des del principi”, va clamar el tècnic blaugrana, Jordi Roura, conscient, com la gran majoria, que el 0-0 que classificaria el Barça és gairebé utòpic tenint en compte el potencial de les dues davanteres.
Per si li faltaven al·licients a la vetllada ahir va emergir el factor arbitral perquè així ho van voler alguns dels actors principals. Jordi Roura no es va amagar i va llançar un missatge rotund. La designació d’Undiano Mallenco és vista com una dificultat afegida al bàndol barcelonista. “Tots tenim en la memòria la permissivitat a la final de Copa (del 2011). Amb ell els nostres números baixen i amb ell hem tingut la nostra única derrota a la Lliga”, va recordar Roura.
Al Barça no obliden la duresa que sol emprar el Madrid ni el fet que aquests darrers dies els madridistes lamenten que estan sortint a expulsió per partit. El contundent dard de Roura va fer sortir del cau hivernal el propi José Mourinho en persona per ironitzar sobre els valors barcelonistes. “Prefereixo el Barça que ens donava lliçons d’esportivitat”, va assenyalar el portuguès, que portava tota la temporada esperant ballar amb algú. L’entrenador madridista se sentia molt
orfe de les polèmiques amb Guardiola i ahir va trobar l’oportunitat de sortir a la palestra per envestir el drap com un toro.
Com un toro espera que surti l’equip, amb un Cristiano que està en un punt dolç i que ha marcat en les últimes cinc visites al Camp Nou. Però a l’Estadi l’espera Messi, disposat a completar l’enèsima exhibició davant el Madrid. Malgrat que l’argentí no ha volgut contestar frontalment a tot el que van dir d’ell els jugadors del Madrid després del partit d’anada (presumptes episodis amb Karanka al túnel de vestidors i amb Arbeloa al pàrquing) té ben presents aquests comentaris i també els que indiquen que no està passant el millor moment de la temporada. “Sort que Messi no està bé –va afirmar també irònicament Roura–. Discutir la temporada de Leo és una qüestió que està fora de lloc”.
A diferència de Milà, sí que és opinable l’entramat tàctic amb què envoltarà el Barça la seva estrella aquesta nit. Si apostarà per Villa partint de la dreta però trepitjant l’àrea amb l’argentí per darrere i Iniesta a la medul·lar. Si entra l’asturià però el sacrificat no és Cesc, sinó Pedro. O si tornarà a l’onze de San Siro, amb
l’excepció del relleu de Pinto per Valdés. Sigui com sigui almenys Mourinho no ho tindrà tan senzill com Massimiliano Allegri per endevinar les intencions de Tito Vilanova i Roura. Sembla clar que les davanteres tenen números per guanyar la partida a les defenses. El Barça suma onze partits encaixant gols i prova de corregir aquest forat negre.
Ha repassat repetidament les jugades i ha detectat que una part dels gols encaixats s’explica per la falta d’atenció. “Hem d’estar més concentrats en algunes accions”, va concedir Roura. Més li val estar-ho al quadre blaugrana.
A l’altre bàndol tampoc la defensa blanca no viu la fase més brillant. Pinto i Diego López poden patir molt i molt en un partit que promet ser un thriller. Com a Els immortals, només en pot quedar un.