Nit per a la passió
Els Barça-Madrid sempre tenen una cosa que els fa diferents de qualsevol altre partit de futbol. Tant li fa que faci un fred de cal Déu, que sigui hivern, primavera, tardor o estiu. Aquests duels semblen propis de l’Oest, viuen en l’escalfor, porten foc al cos i fan saltar espurnes als entorns. No hi ha res que s’assembli. Probablement els aficionats i mitjans de comunicació de Manchester diran el mateix, i els de Milà, també. I ja no diguem els de Buenos Aires amb els seus Boca-River, o els grecs amb els seus Olympiakos-Panathinaikós, o els turcs amb els Fenerbahçe-Galatasaray.
El Barça-Madrid d’aquesta nit al Camp Nou té el mateix caràcter dels esmentats, però és el nostre clàssic, amb tot els al·licients que porta dins i fora del camp, amb les conseqüèn- cies que pot crear el resultat final, amb les pors i els dubtes que estableixin els aficionats, amb l’emoció i la passió que provoca.
No és una final, però és el final per a un dels dos a la Co- pa del Rei. No és una competició prioritària per als dos totpoderosos del futbol espanyol, però continuar-hi a costa d’eliminar el màxim adversari produeix satisfacció.
Sobre el paper, el Barça ho té millor que el Madrid. Va marcar un gol al Bernabeu i juga al seu camp, però aquest no és un partit per als porucs. És per als valents, per als audaços, per als agosarats. Amb aquesta idea s’espera que surti el Madrid. I amb aquesta mateixa idea desitja l’aficionat culer
que salti l’equip. És cert que el 0-0 classificaria el Barcelona, però ningú no creu que un partit d’aquesta índole, amb els atacs afinats que tenen i les defenses desafinades que exhibeixen, no tingui gols.
El Barça sap que la temporada no depèn d’aquest partit, però sap que la derrota amb el Madrid fa mal, fereix. De les tres bales que tenia a la cartutxera al principi de la temporada, l’equip blaugrana en té una de ben dirigida (la Lliga). El Madrid, en canvi, la de la Lliga la té gastada. Guanyar avui li garantiria arribar a la final de la Copa, però sobretot li donaria moral per afrontar dimarts vinent la tornada dels vuitens de final de la Champions a Manchester.
Però si perd aquesta nit només li quedarà aquesta bala, un precedent dolent contra un ManU que pot fer valer millor que el Barça l’1-1 de l’anada.
Conscient també que ho té més cru a la Champions contra el Milan, el Barça es juga aques- ta nit la classificació per a la final, però sobretot es juga la moral per a l’equip i per als seguidors. Aquesta és una nit per aclarir dubtes com apunten des de Madrid, també per seguir pel camí de tot allò a què aspiren els dos equips des del principi de temporada.
És una d’aquelles nits màgiques del futbol. És Messi contra Cristiano. És la base de la selecció espanyola contra la resta de la selecció. És el partit en el qual Mourinho torna al Camp Nou, i ho fa una altra vegada amb ràbia, com ho va demostrar ahir en roda de premsa. És el Barça-Madrid, senyors.