La prova del cotó fluix
La defensa està sota la lupa després d’onze partits rebent gols
Com si fos aquell anunci dels anys noranta en què un majordom verificava la netedat de les parets, el Reial Madrid examina la pulcritud del Barcelona en defensa. És la prova del cotó fluix. El Madrid no enganyarà. La visita dels blancs, amb Cristiano Ronaldo al capdavant –el portugués ha marcat sis gols a l’Estadi–, significa feina extra per a la rereguarda. No existeix partit més autodestructiu que un clàssic. Sota la lupa, després de no mantenir la porteria a zero, la defensa del Barcelona ha de vorejar la perfecció. Per eliminar el Madrid però també per començar a somiar en remuntar enfront del Milan a la Lliga de Campions.
Després que el Còrdova i l’Espanyol van passar pel Camp Nou en els dos primers partits del 2013, el Barcelona no ha pogut deixar mai la porteria en blanc, ja sigui amb Valdés o amb Pinto sota els pals. Els porters blaugrana acumulen onze partits seguits en els quals han hagut de recollir la pilota de dins. Els tècnics jutgen que són massa gols, perquè en la fase decisiva de les competicions els matxs es tornen tàctics, ajustats i més difícils de tombar. Com va passar la setmana passada a San Siro.
És el dia perfecte per acabar amb aquesta hemorràgia perquè, en cas d’empat, els gols del Madrid penalitzen molt, ja que qualsevol igualada a dos o més gols classificaria els blancs. El més problemàtic és que al Barça fins a cinc vegades se li ha avançat el rival al marcador. Iturra, Banega, Ighalo, Boateng i Botía van colpejar primer i van obligar l’equip a anar a remolc. Després, els blaugrana van poder remuntar el Granada i el Sevilla mentre que contra el Màlaga i el València només van tenir temps d’empatar. Però davant els italians ja no van tenir cap opció i, amb els nervis, van encaixar un segon gol que posa potes enlaire el futur en la Champions.
El perill és doble perquè el Madrid ha marcat dos gols en cada una de les cinc últimes visites al Camp Nou. El 29 de novembre del 2010 és una data que difícilment s’esborrarà de la memòria del vestidor blaugrana. Aquella nit van passar per sobre del Madrid de Mourinho en el primer clàssic que seia a la banqueta blanca endossant-li un vergonyant 5-0. Mou va aprendre la lliçó i sempre que ha tornat al Camp Nou el Madrid ha marcat.
El Barcelona no presentarà l’anomenat onze de gala perquè la Copa del Rei és sinònim de José Manuel Pinto. El porter –el més veterà d’aquesta nit, amb 37 anys, 18 més que el madridista Varane, que el va batre a l’anada– va estar ahir a la tarda ultimant el look de trenetes al cabell. Aquest serà el cinquè clàssic del porter gadità, que mai no ha pogut mantenir la porteria del Barcelona a zero. És l’assignatura pendent en la carrera de Pinto, ja que tampoc no ho va aconseguir en l’etapa amb el Celta . Quan estava a Vigo es va enfrontar vuit vegades a la Lliga al Madrid i, en total, va rebre 16 gols. Si ho aconsegueix per primer cop, el Barça tindrà el bitllet a la final assegurat. Seria la quarta per a ell.
Puyol i Piqué seran els escuts protectors. Cap dels dos no va poder jugar en l’última visita blanca a l’Estadi quan Tito Vilanova va haver d’improvisar un centre de la defensa amb dos jugadors reciclats: Mascherano i Adriano. Però els dos centrals van ser brillants en l’anada fa un mes, malgrat que Piqué va jugar amenaçat amb una targeta groga des del minut 1. El que és inamovible és Sergio Busquets per davant. El mig- campista ha estat titular durant els últims nou duels malgrat que l’han acusat de racisme i de teatre. Impassible, no hi ha res que el distregui de les obligacions per gaire calent que estigui el partit. En cas de conflicte dels defenses, allà hi haurà Busi al rescat.
Atent als davanters que es queden despenjats per aprofitar les contres, fent la cobertura a Alves o Alba quan pugin a la banda o intentant pressionar Özil, Alonso o Kaká perquè no vegin clares les passades. A tots ells se’ls presenta feina extra si el Barcelona vol mantenir la porteria a zero per primera vegada als últims dotze partits.