La política italiana obre una nova fase de volatilitat als mercats
Els experts preveuen una recrudescència de la crisi del deute a Europa
Itàlia torna a sembrar la incertesa a Europa. Els mercats van viure ahir una sessió d’enorme volatilitat així que es va anar configurant el complex mapa parlamentari al país transalpí, en el qual hi havia molts dubtes sobre la seva governabilitat d’acord amb els resultats de les urnes. Al matí, les primes de risc d’Itàlia i Espanya van caure amb força –al voltant de 30 punts, en els dos casos–, la qual cosa va servir de catalitzador a les borses. Milà va arribar a pujar un 4% i l’Ibex el va seguir amb una revalorització de poc més del 2%.
Però l’alegria va durar poc. Després del tancament dels col·legis electorals a les tres de la tarda i la difusió de les primeres enquestes de vot emès, es va obrir pas l’escenari d’una victòria de l’esquerra al Congrés acompanyada per un possible triomf de la dreta al Senat. El caos. Les ordres de venda de bons perifèrics van baixar de preu i van pujar les rendibilitats. Els diners es van tornar a refugiar en ports segurs i les primes de risc d’Itàlia i Espanya van perdre tot el que havien guanyat. L’espanyola va tancar en els 361 punts, molt lluny dels 334 punts als quals va arribar a caure durant el dia. La italiana, el mateix, però una mica pitjor: va passar dels 254 punts als 293 punts a l’hora d’abaixar la persiana. Als parquets, van desaparèixer els grans guanys a tot Europa, Nova York es va apuntar al vermell en l’obertura i tant Milà com l’Ibex van tancar amb guanys pròxims al 0,8%.
“Això d’Itàlia té una pinta horrorosa i si el Senat queda en mans de Berlusconi, em temo que ens n’anirem a una nova convocatòria d’eleccions; és a dir, més incertesa”, comentava un broker d’un banc de l’Ibex quan faltava una hora pel tancament dels mercats. Itàlia ha trampejat bé el temporal en els últims mesos gràcies a les mesures del govern tecnòcrata de Monti i als tallafocs dissenyats a Europa que també han ajudat Espanya. A saber, el fons de rescat i el programa de compra de bons del Banc Central Europeu (BCE), encara no utilitzats.
“Al mercat crèiem que Itàlia sortiria de la recessió el tercer trimestre i Espanya, el quart, però si hi ha una nova erupció de la crisi del deute, això es pot endarrerir”, comenta Roberto RuizScholtes, estrateg en cap d’UBS a Espanya. Tant pesa Itàlia? “Ningú no dubta que la correlació amb Espanya és molt directa. Tots dos avui són països de risc i es mouen en funció de les variacions en el desig d’aquests actius per part dels inversors i els seus
L’efecte contagi amb Espanya és evident, tot i que ara existeixen tant el fons de rescat com el BCE
diferencials van units”, apunta Ruiz-Scholtes.
La tornada de la desconfiança pot complicar l’accés dels països perifèrics als mercats, tancar el mercat per a la banca i endarrerir encara més el flux de crèdit bancari per a les famílies i les empreses, sense els quals és difícil créixer. De totes maneres hi ha analistes que creuen que la sang no arribarà al riu en aquesta ocasió. És el cas de José María Valle, del departament d’anàlisi d’Ahorro Corporación. “Europa s’ha cobert les espatlles i encara que hi hagi contagi d’Itàlia, l’efecte serà limitat”, assegura.
De moment, de turbulències n’hi ha, com es va comprovar amb la moneda única. L’euro va ballar ahir al so de les notícies electorals. Quan semblava que el triomf del centreesquerra a Itàlia era total va escalar fins als 1,33 dòlars. Després va tenir una forta caiguda i a prop del tancament havia perdut els 1,31 dòlars. Avui, ja amb els resultats definitius a Itàlia, es coneixerà el veredicte dels mercats.