La desconfiança en la política de Cameron força la caiguda de la lliura

Perdre el crèdit d’AAA ha estat un cop moral dur per al Regne Unit, cosa que no va passar amb el dimecres negre del 1992, quan va haver de sortir del sistema monetari europeu, ni l’hivern del des

contentament del 1978, quan diverses vagues generals van acorralar el Govern, ni després de la guerra entre Thatcher i els miners, ni amb les recessions dels vuitanta i els noranta, ni amb la nacionalització de bancs o la crisi de l’eurozona. Però ara sí. “La raó és evident –assenyala l’analista de riscos Victor Jackson–: els mercats desconfien de la polí- tica econòmica de Cameron per sortir de la recessió”.

Qui ha rebut de valent ha estat la lliura esterlina, sota pressió durant tot el dia, que va tancar la jornada amb fortes pèrdues tant respecte al dòlar com l’euro (va tancar a 1,5148 dòlars i a 1,1484 euros la lliura, i en alguns moments el seu valor va ser el més baix en dos anys i mig respecte al dòlar), una devaluació que hi ha experts que qualifiquen de principi d’una campanya sostinguda d’especulació contra la divisa. De fet, és una bona notícia per als exportadors, però pèssima per als britànics que viuen a l’estranger, i per als plans de vacances de milions de famílies.

Sobretot, es tracta d’un vot de desconfiança a la gestió del canceller de l’Exchequer George Osborne –segons experts el pitjor ministre de Finances de la història del país–, que com a resposta ha promès “continuar el camí de l’austeritat i redoblar l’esforç per reduir el dèficit”, quan aquesta obsessió messiànica amb la retallada –i la falta de resultats– inquieta l’inversor.

“La lliura continuarà en el punt de mira mentre no hi hagi perspectives realistes de sortir de la recessió –pronostiquen Jackson i la majoria d’analistes–. És poc probable que s’enfonsi, però els fons de pensions preferiran col·locar els diners en economies més productives, i a la divisa britànica li esperen mesos difícils”.

A més, el responsable d’economia de l’oposició laborista, Ed Balls, va demanar a la Cambra dels Comuns un “canvi de rumb cap a postulats keynesians d’in- versió, creixement i estímul”.

La pèrdua de l’AAA i l’atac a la lliura han dividit l’administració Cameron. Hi ha els qui li resten importància i afirmen que “els Estats Units i França han superat una devaluació creditícia” i els qui comencen a dubtar de la sen-

Moody’s va rebaixar la qualificació de triple A al deute sobirà britànic divendres passat

satesa de tanta austeritat i es pregunten si no és contraproduent. Un dels “danys col·laterals” de la caiguda de la divisa pot ser l’augment de la inflació, i del cost dels diners per al Regne Unit, si els bons del seu Tresor deixen de ser refugi d’inversors.