“No ho faci en la vida digital si no ho faria en la presencial!”
Abusem del consum digital?
Convé una veu d’alarma.
Què l’alarma? A les aules espanyoles, el 65% dels nens entre 8 i 12 anys tenen mòbil. Fa poc ni ens plantejàvem que un nen tingués mòbil!
I a Europa? Passa entre els 12 i 15 anys, edat recomanada per entrar a la vida digital.
Veig nens de cinc anys amb un iPad... Aprenen a teclejar el seu nom abans que a escriure’l. N’hi ha que adverteixen que l’escriptura manual desapareixerà!
El món digital no sembla que estigui gaire en crisi... Malgrat la crisi, ens aboquem acríticament al consum digital d’alta gamma, amb quotes de connexió molt cares... Per què?
Estar connectat... o no ser! Per exhibir la intimitat. Aquest exhibicionisme em sorprèn! És una ànsia que deixa empremta: l’empremta digital. Tot el que fas a la xarxa deixa rastre i mai no s’esborra. Els teus gustos i identitat queden registrats, estàs fitxat. N’hi ha que diuen que Google es va inventar per estalviar-li feina a la CIA!
Amb quines conseqüències? “Algun han penjat”. dia molts Això joves ho ha es dit... penediran el president del que de Google! Així que previnguem els nostres fills, instruïm-los!
Com instrueix vostè el seu? Li adverteixo que un dia cercarà feina i podria perjudicar-lo alguna foto inapropiada o algun comentari que hagi penjat a la xarxa.
Quin és el seu consell primordial? No facis ni diguis res a la xarxa que no diries o faries presencialment.
Quins límits posa al seu fill? Fins als 13 anys està prohibit tenir perfil al Facebook. El controlo perquè sigui així. I el seu ordinador no té webcam.
Té mòbil? Sí, perquè ara en farà 13 i tampoc no vull que sigui un friqui. A la seva classe només dos nens no tenen mòbil...! Però no pot canviar la contrasenya, o l’hi prendrem.
Els pares han d’estar atents, oi? Els pares panxacontents deixen un iPad al nano al restaurant, i així tenen un dinar tranquil, però això és educar?
El seu futur serà digital, segur: així van practicant... I s’acostumen al multitasking: alternar televisió, Facebook, Twitter... Això implica con- nexions neuronals superficials, no profundes. I els neuròlegs diuen que la prevenció de l’alzheimer passa per fomentar les connexions neuronals profundes, passa per la concentració. I els nens multitasking no entrenen la concentració.
No m’espanti... Cada cop estem més connectats i tenim més
amics a la xarxa, però estem més sols i deprimits! Alguna cosa devem fer malament, no li sembla? Ha sentit parlar del FOMO?
No. Són les sigles de fear of missing out (por de perdre’s alguna cosa), una síndrome que ja tenen molts joves quan no poden connectar-se a la xarxa.
La xarxa ja forma una part indestriable de les nostres vides. Molt bé, però siguem crítics: els click-acti
vistes, tan crítics a la xarxa amb tot el que és sociopolític, són molt acrítics amb la xarxa!
A què es refereix? A la immoralitat que Apple i Google obtinguin beneficis a Espanya i no tributin a Espanya. Tributen als Estats Units pels beneficis que hi tenen: un 41%! Però pels beneficis a Europa –va instal·lar les seus a Irlanda, on es tributa menys–, Apple tributa un 2% i Google, un 5%. Per què no critiquem aquesta pràctica?
Per què creu que és així? Perquè aquestes companyies són les noves religions, i els seus seguidors són creients.
Religions en contínua evolució, oi? Sí. Fa només sis anys no hi havia iPhone. I en poc temps Facebook ja és el tercer país del món, amb mil milions d’habitants.
Diuen que Facebook anirà a menys. Si no sap modular la publicitat perquè sigui rendible sense que resulti intrusiva. I ja hi ha empreses que qüestionen la utilitat del correu electrònic.
De debò? La Volkswagen qüestiona la relació entre connectivitat i productivitat, i l’empresa Atos eliminarà el correu electrònic.
Cap a on evolucionarà el món digital? El mòbil serà targeta, cartera, clau, telèfon... Es parla del reconeixement facial a Google, però el pas immediat de la xarxa serà oferir serveis, com ara bancs.
Quina correcció bàsica proposa?
Ser capaç de desconnectar de tant en tant.
Per exemple? Tingues el mòbil en silenci en dinars i reunions. Quan siguis a casa, desconnecta’l i no el carreguis al dormitori. No pengis fotos gaire personals. Actua com un adult. Regala el teu temps als teus fills, no gadgets cars... I, sobretot, aprèn a viure.
Viure? Sempre volem ser en un lloc diferent d’on som: això no és viure! No et refugiïs al món virtual, recupera amistats i aficions oblidades... Viu!