El PSC trenca per primer cop la disciplina de vot del PSOE
Els socialistes catalans donen suport a un text de CiU al Congrés a favor del dret a decidir Chacón evita votar a fi de mantenir les aspiracions en política espanyola
El PSC va trencar ahir per primera vegada la disciplina de vot del PSOE, donant suport a les resolucions de CiU i d’ICV a favor del dret a decidir, i va agreujar les discrepàncies amb Alfredo Pérez Rubalcaba. La decisió del PSC va comprometre també la seva líder al Congrés, l’exministra de Defensa Carme Chacón, que va optar per no votar les resolucions, es va desmarcar de la decisió de Pere Navarro i va posar l’escó a disposició del partit.
El xoc de trens socialistes era inevitable després que dilluns fracassés la reunió que van mantenir a Ferraz Rubalcaba i Navarro, acompanyats per Elena Valenciano i Antonio Balmón. Una trobada que només va evidenciar les discrepàncies entre les dues parts, que no van intentar acomodar posicions ni convèncer-se de res. Navarro ja tenia decidit que ahir els seus diputats votarien al Congrés a favor del dret a decidir i, per tant, trencarien per primer cop la disciplina de vot del grup parlamentari socialista.
La cita de Ferraz era conseqüència del xoc experimentat per la reclamació d’abdicació del Rei que va fer Navarro sense encomanar-se a déu ni al diable, i Rubalcaba ja li va avançar que la ruptura de la disciplina al Congrés pel dret a decidir tindria les sancions conseqüents als diputats del PSC. I una revisió de les relacions.
Constatada la discrepància, el líder del PSOE està entossudit a no trencar amb el PSC malgrat que nombrosos dirigents així l’hi demanen. També entre els socialistes catalans hi ha qui creu que cal aprofitar la conjuntura actual per trencar de manera definitiva amb el PSOE.
Rubalcaba no vol que la sang arribi al riu, però està disposat a actuar en conseqüència i endurir la relació amb el PSC. Ahir va protagonitzar un esmorzar informatiu en el qual es va esforçar per frenar les pressions que líders territorials del PSOE estan exercint per trencar d’una vegada per sempre amb el PSC. Fins i tot va admetre que l’actitud de Navarro “és coherent” amb la seva aposta programàtica.
Mentrestant, a Barcelona, l’actitud de Carme Chacón feia sonar totes les alarmes al carrer Nicaragua. La direcció del PSC es va arribar a plantejar atorgar llibertat de vot als diputats a Madrid, una manera de facilitar el tràmit a Chacón; però la seva oposició a permetre aquest dret als cinc diputats crítics al Parlament, que van acabar trencant la disciplina de vot, els va fer desistir sobre aquesta possibilitat. Chacón va posar l’escó a disposició del PSC, però Navarro no va acceptar la renúncia, tot i que la va convidar a reflexionar. “Només ella pot determinar si considera que les raons de consciència que han fet que no votés amb la resta de diputats del PSC, li permeten mantenir la representació del partit a les Corts”, va dir Navarro.
En el PSOE la decisió del PSC va generar un debat aspre. “El que el PSOE i el PSC no faran és qüestionar un model de relació que ha permès que Espanya i Catalunya s’entenguin bé. Un dels pocs vincles que queden és la relació entre el PSOE i el PSC”, va assegurar Rubalcaba. I, tot seguit, va avisar: “Però acla- rirem les regles perquè hi hagi simetria”.
No obstant això, les pressions per trencar amb el PSC han anat en augment en les últimes hores. Alguns barons són contundents: “El PSOE s’està dessagnant a tot Espanya a costa del PSC”. Segons la seva opinió, un 80% dels socialistes espanyols vol trencar amb els socialistes catalans i recuperar la marca PSOE a Catalunya: “Tindríem resultats més bons dels que treu el PSC”.
I lamenten que “a base d’empassar-se” les demandes del PSC, el PSOE s’està ensorrant en moltes altres comunitats. A canvi de res. “O revisem la relació amb el PSC en igualtat de condicions, o tururut viola”, amenacen. En aquest sentit es van pronunciar ahir el veterà Alfonso Guerra i l’extremeny Guillermo Fernández Vara.
Aquesta nova revisió del protocol entre el PSOE i el PSC –que els socialistes catalans demanden des de fa temps–, encara s’ha de definir. Fonts del PSOE consideren que no es tractaria –com exigeixen ja alguns barons– que els socialistes espanyols tinguin “veu i vot” als òrgans de direcció dels socialistes catalans, com sí que passa a la inversa. Però sí que apunten que un dels aspectes que “es poden revisar” és el fet que un militant del PSC pugui ser candidat a secretari general del PSOE o no. Els estatuts del PSOE estableixen que només els militants poden aspirar al càrrec, però a Ferraz asseguren que “sempre s’ha fet una excepció” amb el PSC. Ara, es podria reconsiderar aquesta excepció, cosa que tancaria portes a les aspiracions de Carme Chacón.
A la direcció del PSOE rebutgen prendre decisions “a cop calent”. Ara bé, alguns no descarten que, en funció dels esdeveniments, el PSC pugui quedar-se en un futur sense representació en l’executiva federal del PSOE si s’aborda una revisió “dura” de relacions entre els dos partits.
El que sí que és un clamor en el PSOE –i així es va constatar ahir en la reunió tensa que el grup socialista va celebrar abans de les votacions al ple del Congrés– és que José Zaragoza, mà dreta de Chacón, ha de dimitir del càrrec que té a la direcció del grup al Congrés “per coherència”, després d’haver trencat la disciplina de vot.
No és una demanda nova, però també els diputats del PSC avisen que no acceptarien “la humiliació” de ser desplaçats de tots els òrgans de direcció.