Gastronomia i lleure es fan un lloc al Mobile
Minuts abans de les sis de la tarda d’ahir entraven al palau que durant quaranta anys va ser seu d’Òmnium Cultural una cantaora, un bailaor, una bailaora, un percussionista i un guitarrista. Estem parlant d’un nou i simbòlic avanç de les forces unionistes sobre les sobiranistes? No. Parlem d’una de les mil expressions de l’altra cara del Mobile World Congress: la cara dedicada al lleure, que descobreixen, cada un segons els seus gustos i possibilitats, els 70.000 congressistes procedents de 200 països que aquests dies coincideixen a Barcelona. Al capvespre, com gairebé tot congrés professional, el Mobile es diverteix.
La frase “el congrés es diverteix” és un tòpic d’ençà que el 1814, després de les guerres napoleòniques, el Congrés de Viena va reunir a la ciutat austríaca els mandataris europeus, disposats a redibuixar el mapa continental. Diuen que Metternich va organitzar tota mena de festes per als
Els congressistes gaudeixen, en acabar les sessions de treball, d’un sector del lleure turístic en renovació
seus convidats. Volia que estiguessin més interessats en les hores nocturnes que en les tasques diürnes, per jugar amb avantatge. I no ho va fer malament: el príncep de Ligne li deia a un col·lega nouvingut a Viena que “el congrés no marxa, balla!”. Un segle després la pel·lícula El con
greso se divierte i els remakes van fer la resta.
Hi ha moltes maneres de divertir-se. Unes de més honorables i publicables que d’altres. Gairebé totes inclouen menjar i beguda. I les d’alta gamma reuneixen tot un paquet d’atractius. L’acte a què assisteixo, en un palau barroc del carrer Montcada, n’és un. Comença uns minuts abans de les cinc de la tarda. Un reduït grup de congressistes finlandesos, suïssos o nord-americans, d’empreses com Nokia o Siemens, convidats per Enersys, empresa líder mundial en emmagat- zematge d’energia, són els protagonistes. La festa comença amb una degustació de bon pernil. Més ben dit, amb un workshop en què Manuel López, que a més d’afinador de pernils és diplomat per l’Iese i poliglot, il·lustra l’audiència sobre els matisos d’aquesta delícia porcina. L’escenari és una sala del palau, al fons del vestíbul, en la penombra, il·luminada amb espelmes. López té davant seu tres magnífics pernils, un de Guijuelo, un d’extremeny i un de Jabugo. I els convidats tenen al davant uns plats amb talls
degudament ordenats en funció de l’origen. La cosa consisteix a degustar-los amb cava, xerès o vi negre. “Com més s’equilibren i es potencien els sabors, més bé funciona el maridatge”, anuncia López. “The cava kills the ham!”, exclama un alumne aplicat, tot just engegar l’experiment. Gràcies a la ingesta continuada, l’ambient es caldeja aviat. Una convidada que no està satisfeta amb els tres tipus de vins que s’han servit demana de tastar el pernil amb vi blanc. El representant de l’empresa contractant, de trets àrabs, segueix l’escena a certa distància. A la seva taula, un plat de formatge.
Hotels i transports s’emportaran la part del lleó dels 330 milions d’euros que deixarà a Barcelona la fira. Però el 25% d’aquesta quantitat es quedarà en negocis de restauració i lleure, segons fonts de la patronal del sector. Francesc Fargas, de We World Experience Barcelona, la firma de lleure i turisme d’última generació organitzadora de l’acte que presencio, desplega el ventall de serveis que ofereix: des d’un equip integrat per bicicletes elèctriques i smartphones amb apps dissenyades expressament per als turistes o congressistes que prefereixen anar per lliure, fins a tours nàutics, arquitectònics o culinaris amb guia de luxe (un navegant de la Barcelona World Race, un arquitecte monumental, un