La por del rescat torna a sacsejar els mercats
La prima de risc repunta 30 punts mentre l’ibex s’ensorra un 3,2%
Els pitjors temors sobre l’economia espanyola van tornar ahir com a conseqüència de la crisi política oberta a Itàlia arran de les eleccions. La prima de risc va pujar trenta punts, fins als 391, mentre l’Ibex es va desplomar un 3,2%, perdent la cota dels 8.000 punts.
“El resultat a Itàlia pot implicar que el Govern del país no pugui continuar el programa d’ajust, la qual cosa posaria en dubte el paraigua del BCE (Banc Central Europeu) que protegeix els bons espanyols i els italians”, explica el professor d’Economia d’Esade Josep Comajuncosa. Alguns analistes van més enllà i creuen que retorna el fantasma que Espanya hagi de demanar el rescat. Per si de cas, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va desmentir ahir aquesta possibilitat, informa Mar Díaz-Varela. “A curt termini els mercats sempre sobrereaccionen. Itàlia acabarà tenint un govern que garanteixi la seva estabilitat i la continuïtat de les reformes”. El ministre va descartar que el resultat electoral italià estigui pressionant Espanya perquè sol·liciti l’ajuda financera al BCE. Segons la seva opinió, els dubtes sobre el futur de l’euro s’han aclarit i el que cal és continuar treballant perquè hi hagi “més Europa”.
Javier Casal, subdirector de taula de deute públic d’Ahorro Corporación, creu que “tot el que sigui inestabilitat a Europa genera una situació complicada que pot derivar en la petició d’un rescat”. Joaquín González-Llamazares, director de renda fixa de DWS, assenyala: “No sé si som més a prop o no de demanar un rescat, però el que és segur és que és més fàcil que ho demani un govern amb una majoria com el d’Espanya, perquè podria apli-
ANALISTES Reviu el fantasma que es qüestioni el ‘paraigua’ del BCE sobre el deute perifèric GUINDOS El ministre descarta que es pressioni Espanya perquè sol·liciti el rescat
car les mesures, que no pas Itàlia”. González-Llamazares adverteix que “el Tresor espanyol és el que té més necessitats d’emissió de tot Europa”. En el conjunt de l’any, el Tresor preveu emetre entre 215.000 i 230.000 milions d’euros –depenent del recurs que les comunitats autònomes facin del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)–. Al mercat secun- dari, el tipus d’interès dels bons a 10 anys va pujar ahir del 5,17% al 5,37%. Per tant, en la pròxima emissió de deute probablement el Tresor haurà de pagar més.
No obstant això, la situació podia haver estat pitjor. Quan va començar la sessió, la prima de risc va escalar més de 50 punts, i al final del dia es va moderar fins als 30 punts. “És normal que en principi quan arrenca la sessió es vegi un comportament histèric que, sumat a la falta de volum, porta a aquestes fortes pujades”, explica Javier Casal.
Encara que per a Espanya és més preocupant la situació perquè, malgrat la mala notícia derivada de les eleccions, la prima de risc italiana (344 punts) segueix per sota de l’espanyola (391 punts). Una possible raó és que els comptes públics italians estan més sanejats que els espanyols. Peter Garny, analista de Saxo Bank, diu que segons els pronòstics “Itàlia s’aproxima a l’equilibri en el seu pressupost”, mentre que “Espanya sembla tenir dificultats molt més grans”. El dèficit previst per a Itàlia el 2013 és del 2%, pel 6% d’Espanya, segons estimacions de Bloomberg i Saxo Bank.
L’economia espanyola presenta aquests problemes especials i propis diferents dels d’Itàlia que poden augmentar arran de l’episodi de crisi de deute d’ahir. Com sempre succeeix, la pujada de la prima de risc va venir acompa-
nyada d’un moviment invers (de caiguda) als mercats. L’Ibex s’hi va deixar un 3,2%. Va ser la caiguda quasi més important d’Europa, que només superar Milà amb un 4,89% de caiguda. En qualsevol cas, la crisi oberta a Itàlia després de les eleccions va tenyir de vermell totes les borses europees. Frankfurt va caure un 2,27%, París un 2,67% i Londres un 1,34%. Joaquín González-Llamazares sí que creu que com més puja la prima, més baixa la borsa.
“Els inversors haurien d’esperar una volatilitat més gran a mesura que es doni més importància a les notícies polítiques”, va dir ahir Azad Zangana, economista d’Europa de Schroeders, mitjançant una nota d’anàlisi. Des de Banca March, els analistes del grup van dir en un comentari de mercat que les borses estaran pressionades a la baixa i “segurament tindrem més càstig per a la banca europea que per a altres sectors”. El Santander va caure ahir un 4,70%, el BBVA un 4,08% i Caixa Bank un 3,67%.
Des de la Comissió Europea, el responsable d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, es va mostrar confiat que Itàlia formi aviat un govern per afrontar els “grans reptes econòmics” que té davant. “Tenim confiança en les institucions italianes” per “traçar ràpidament un camí cap endavant i assegurar que Itàlia pugui continuar abordant els desafiaments que afronta”, va afegir el comisari europeu.