Carn de cavall i traces de Bárcenas

UN comunista veterà de Vigo va descobrir fa uns dies que feia vint anys que era afiliat al PP sense saber-ho. Algun familiar li va gastar la broma el 1993. La víctima va analitzar l’ADN dels seus carnets del partit i de CC.OO., i va descobrir que hi havia traces de Bárcenas. Horror! Al gallec li ha passat com a les hamburgueses, lasanyes, pasta farcida i mandonguilles que estaven elaborades amb pur boví, segons l’etiqueta, i capolat de cavall clandestí. Tot i que no tingui la més mínima importància sanitària, Europa encara vetlla per la informació que rep el consumidor agònic. Vegem. La multinacional sueca Ikea té una vintena d’establiments a Espanya, on no només hi ven els seus famosos mobles de baix cost diabòlicament desmuntats. També comercialitza tota mena de complements casolans i no està lluny el dia en què les seves prestatgeries llueixin petites jardineres per a les cabines dels helicòpters d’atac Apatxe. Però sobretot la reina de la distribució dels nòrdics són les seves mandonguilles. Milions i milions de pilotetes de carn, acompanyades de patata i salsa de qualsevol fruiteta del bosc. La seva gran oferta ha estat, durant temps, un plat amb deu esferes de carn per un euro. Quan les famílies desnonades per la crisi se’n van assabentar, els pretesos restaurants dels reis del muntatge es van omplir com un menjador de Càritas. I ara resulta que la dieta també tenia cavall. No era boví i porc tot el que resplendia. Ja ho ha dit un ministre alemany, després d’esclatar l’estúpid escàndol. Abans que destruir milers de tones d’aliments amb poltre, les donem als pobres. Al capdavall, pitjor és buscar menjar al contenidor. I pitjor encara, que Coppola et posi el cap d’un corser dins del llit mentre dorms.