La Lliga Nord, sòcia de Berlusconi, obté la presidència de la Llombardia
El centredreta italià, a més d’obtenir un resultat inesperadament fort a escala nacional, va aconseguir una victòria molt preuada: mantenir el control del govern regional de la Llombardia, principal motor econòmic del país. Segons les projeccions que donava ahir a la nit la televisió, Roberto Maroni, de la Lliga Nord, serà el nou president regional, gràcies a l’aliança amb el partit de Silvio Berlusconi, el Poble de la Llibertat (PdL).
Per a la Lliga Nord, guanyar la Llombardia té un valor polític enorme. És una paradoxa que s’hagi produït aquesta victòria en una fase de crisi d’aquest moviment autonomista, després dels escàndols entorn del seu fundador, Umberto Bossi. S’ha demostrat decisiva la coalició amb Berlusconi, un pacte que aquesta vegada molts lliguistes van posar en dubte.
El centredreta ha perdut força suport popular, però encara ha pogut fer-se amb el triomf. Per al centreesquerra va ser letal que es presentés també com a rival un home de la llista centrista de Mario Monti. Segurament li va robar uns vots essencials que li haurien permès imposar-se a Maroni.
Maroni va ser ministre de l’In- terior en l’últim govern de Berlusconi. Tenia fama de seriós i resolutiu, amb poques contemplacions cap a la immigració il·legal. Quan Bossi va quedar desacreditat, Maroni va assumir el poder a la Lliga Nord. Es tracta d’un personatge menys propens als histrionismes independentistes de Bossi, a les cerimònies neopaganes per reivindicar una mítica Padània separada d’Itàlia. Amb tot, Maroni defensa el discurs d’una macroregió del nord que sigui cada vegada més autònoma i que administri el 75% dels impostos que recapta.
A més de la Llombardia, la Lliga Nord té les presidències del Vèneto i del Piemont, un trio de regions molt potents. Maroni heretarà el càrrec de Roberto Formigoni, president des del 1995, que va haver de dimitir anticipadament per la pressió d’escàndols en els quals ell nega qualsevol comportament irregular.
La Lliga Nord està temptada de canviar l’estratègia que ha seguit des que va ser fundada. El seu objectiu sempre va consistir a transformar Itàlia en un país federal en el qual el nord suportés una càrrega menor i s’obligués el
Mezzogiorno, a les regions del sud, a assumir més responsabili-
tats, a administrar millor els recursos i a combatre la corrupció. Després d’estar molts anys com a socis al govern de Roma, han vist que el federalisme autèntic no es materialitza. Així que han decidit abandonar aquesta estratègia i concentrar-se a governar els seus feus del nord, traient el màxim partit de les seves competències.
Les altres dues eleccions regionals, al Laci i Molise, les va guanyar el centreesquerra. El cas més significatiu és el Laci –la regió que inclou Roma–, que ara estava en mans del centredreta. El Laci és un altre exemple de com la corrupció i el malbaratament han corroït les administracions regionals i les han desacreditat. En pocs anys ha canviat tres vegades de govern a causa d’escàndols. En l’últim, al cap del grup parlamentari del PdL el van empresonar per haver-se embutxacat fons destinats al seu partit.