El Congrés diu no al 75% dels diputats de Catalunya
La Cambra Baixa viu el xoc de legitimitats democràtiques
Per primera vegada en democràcia, una àmplia majoria de la representació dels catalans al Congrés va votar ahir a favor del dret a decidir el seu futur com a país. En concret, 35 dels 47 diputats electes per les quatre circumscripcions catalanes van donar suport a les propostes de resolució de CiU i ICV que instaven el Govern central “a iniciar un diàleg amb el Govern de la Generalitat per possibilitar la celebració d’una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per decidir el seu futur”, segons el text de la federació nacionalista, molt similar al de la formació ecosocialista.
La suma dels vots del PSC als més habituals de CiU, ERC i ICV representaven 2.458.430 vots, el 77,49% de l’expressió democràtica catalana en els comicis del 2011. Només els 715.812 vots que va obtenir el PP es van sumar a la majoria per rebutjar la proposta.
Va ser un autèntic xoc de legitimitats democràtiques. Davant la majoria catalana a favor de la consulta va vèncer la majoria aclaparadora que conformen els vots del PP i el PSOE, als quals es van sumar els d’altres formacions menors com UPyD, és a dir, al voltant de 20 milions de vots espanyols, davant els 2,5 milions de vots catalans, però cadascú majoritari en el seu àmbit territorial. En concret, la proposta de CiU va ser rebutjada per 275 vots contra 60; la d’ICV per 272 vots contra 59; i la d’ERC per 180 vots contra 29 i 124 abstencions.
Molt més solitari es va que- dar el PP davant la petició de crear una ponència que abordi la reforma de la Constitució. La proposta era del PSOE i va rebre cert suport entre l’oposició, encara que hi va haver 29 abstencions. Els 182 vots del PP es van imposar als 123 que donaven suport a la petició.
La necessitat d’afrontar canvis constitucionals és defensada per una àmplia majoria de partits, encara que no hi ha tant d’acord pel que fa al sentit de la reforma de la Carta Magna. Els socialistes al·ludeixen a la necessitat d’“adequar les previsions constitucionals sobre l’organització territorial de l’Estat”, mentre que altres formacions, com UPyD, porten les seves peticions fins a la redacció d’un nou text constitucional.
El portaveu adjunt de CiU, Pere Macias, va explicar ahir el desacord del seu grup amb l’exposició de motius del PSOE, que recull el dret a decidir, però va acollir amb satisfacció alguna
classe de proposta per reformar la Carta Magna.
L’únic gran acord de la segona part del debat sobre l’estat de la nació va girar entorn de la necessitat de lluitar contra la corrupció. I, encara que va ser ampli, va resultar incomplet ja que no va tenir els vots del PSOE, que finalment va optar per l’abstenció.
El PP havia anat a totes els dos últims dies en el que el Govern pretén que sigui l’embrió d’un gran pacte per la regeneració democràtica.
Tant que havia accedit a peticions d’un ampli grup de partits, incloses la majoria de les propostes del PSOE. Entorn de la redacció de CiU, el PP va aconseguir guanyar-se el suport del grup català, així com del PNB i d’UPyD. També van firmar el text Coalició Canària i UPN.
Els socialistes van estar a prop del sí, però les noves notícies del cas Bárcenas van propiciar que la direcció del grup de l’oposició principal decidís mantenir-se en una abstenció prudent. “Recullen la majoria de les nostres propostes, però la gestió del cas Bárcenas ens fa impossible acordar res amb el PP en matèria de lluita contra la corrupció”, explicaven fonts de la direcció del grup socialista minuts abans de les votacions.
Les ganes del PP per obtenir suports en aquest tema van fer que acceptés, fins i tot, en la redacció del text la incorporació a la llei de Transparència d’“els partits polítics, les organitzaci- ons sindicals i empresarials i aquelles entitats i institucions que es financen essencialment a través de diners públics”. En la intervenció durant el debat, Macias (CiU) al·ludia de forma expressa a la inclusió de la Casa Reial, mentre que fonts del Govern i del grup popular apuntaven a l’ambigüitat de l’expressió i que no s’esmentava la Corona de forma expressa al text.
El saldo final del debat va ser l’aprovació de setze resolucions: catorze del PP, la de comú acord amb diversos grups per lluitar contra la corrupció, i una del PNB perquè la reforma local tingui en compte la singularitat foral.