El triomf de l’ambigüitat
Chacón trenca el vot tant del PSC com del PSOE per mantenir les seves ambicions de destronar Rubalcaba
Ella només es deu a la seva pròpia ambició personal, i per aconseguir-ho està disposada a passar per damunt del que calgui”, asseguren els seus crítics. La seva ambició personal és destronar Alfredo Pérez Rubalcaba i assumir les regnes del PSOE, encara que per aconseguir-ho hagi de passar per sobre del seu propi partit, el PSC. I en aquest projecte la millor arma, segons critiquen, és una “calculada ambigüitat” depenent de la qual es posa la jaqueta d’Esplugues de Llobregat –on va néixer, el 13 de març de 1971– o d’Olula del Río –la localitat d’Almeria on va néixer el seu pare i on ella va proclamar la seva fracassada candi- datura al lideratge del PSOE–. Això porta els seus crítics a concloure que ahir es va escenificar “el triomf de l’ambigüitat” de Carme Chacón.
De fet, en optar per no votar les resolucions sobre el dret a decidir a Catalunya, l’exministra de Defensa va trencar tant el sentit del vot del PSC –favorable– com el del PSOE –contrari–. Fonts del grup parlamentari socialista van assegurar ahir a la nit que probablement Chacón també serà sancionada, encara que en menor mesura que la resta dels seus companys del PSC.
Però el desmarcatge del PSC que ahir va dramatitzar Chacón, asseguren fonts socialistes, hauria estat “una operació per no clavar-se l’últim clau de la seva tomba política”. Si hagués votat amb el PSC a favor del dret a decidir de Catalunya, argumenten, “hauria quedat desqualificada per perseverar en les seves aspiracions” per liderar el PSOE.
El resultat és que Chacón, cap de cartell del PSC per Barcelona en les últimes eleccions generals, ha rebutjat a la fi públicament la gran aposta programàtica dels socialistes catalans: el dret a decidir, dins de la legalitat i encara que sigui per rebutjar la independència de Catalunya.
“Avui tinc molt clar que no optaré per la ruptura entre Catalunya i Espanya. Optaré pel compromís que vaig assumir amb els ciutadans i per les meves conviccions, perquè sempre que he fet el contrari i m’he sotmès a la disciplina de partit, en contra de les meves conviccions i en contra del meu compromís amb els ciutadans, m’he equivocat”, va assegurar Chacón ahir, després d’anunciar al matí que no donaria suport a la tarda a les resolucions del debat sobre l’estat de la nació a favor del dret a decidir a Catalunya i que, per tant, posava el seu escó al Congrés “a disposició” del primer secretari del PSC, Pere Navarro.
“És una militant i dirigent del PSC, però la seva única aspiració és el PSOE i avui s’ha despullat”, van dir els seus crítics. I esgrimeixen, com a millor exemple, l’argument que poc després va utilitzar la també diputada del PSC Isabel López Chamosa en la tensa reunió a porta tancada que va celebrar el grup parlamentari socialista. Chamosa, segons fonts presents en la cita, va assegurar: “Aquest és el dia més dur de la meva vida”. De fet, es tractava de la primera vegada que els diputats del PSC trencaven la disciplina de vot del grup socialista. Chamosa va dir que el dia abans estava decidida a votar en contra del dret a decidir a Catalunya: “Però sóc diputada per Barcelona i em dec a la meva gent. Els vaig trucar i tots em van demanar que votés a favor del dret a decidir. El meu escó és del PSC i jo em dec a la meva gent”, va insistir per justificar el seu vot a favor de la consulta a Catalunya.
Chacón, en canvi, va esgrimir el seu compromís amb els ciutadans que l’han votat per justificar just el contrari. Malgrat que diputats del PSC asseguressin en aquesta reunió que el 80% dels catalans està a favor del dret a decidir. “La clau de tots els moviments de Chacón és la seva ambició –critiquen fonts parlamentàries socialistes–. És l’ambigüitat portada a la covardia”.
I tots a la direcció del PSOE coincideixen en una certesa: “Des del minut 1 no va acceptar el resultat de Sevilla”. Es refereixen al congrés que el PSOE va celebrar a la capital andalusa el febrer del 2012 –fa ara poc més d’un any–, en què Rubalcaba va guanyar per mà a Chacón la secretaria general del partit.
Amb la seva decisió d’ahir, no obstant això, Chacón ha tornat a quedar-se en terra de ningú. Els seus crítics asseguraven ahir a la nit que la llum apagada del seu escó en les votacions sobre el dret a decidir era tota una metàfora d’una estrella que s’apaga. Segons el seu parer, des que fa un any va perdre el combat amb Rubalcaba l’exministra no ha fet més que perdre suports interns. Però és que la decisió de desmarcar-se del PSC va acabar indignant també al PSOE. Alguns veterans diputats van dir que se sentien “estafats i enganyats” perquè pensaven que, després del seu anunci, Chacón votaria amb el PSOE i no pel seu compte. “Algú que pretén presidir Espanya, un dia històric, no vota. Això sí que és valentia!”, ironitzaven al terme de la votació.