La UDEF com a símbol
En un campionat de simpatia en què el jurat estigués format per polítics de tots els colors, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional quedaria classificada en l’últim lloc amb zero vots. I això amb sort, perquè segur que el jurat intentaria desqualificar-la amb qualsevol martingala. La UDEF s’ha convertit en un símbol del temps present, un símbol que incomoda tot l’arc polític, sense distincions. No fa gaire temps, quan les investigacions sobre la trama Gürtel estaven en ebullició, des del PP sortien dures crítiques contra les actuacions d’aquesta unitat policial i contra els responsables polítics de la Policia governada llavors pel PSOE. Ara, amb el PP en el poder, una ramificació de Gürtel investigada per la mateixa UDEF, el cas Bárcenas, està fent passar als populars i al Govern de Mariano Rajoy per una situació compromesa de final incert.
A les files socialistes no estan gaire més contents. La defensa de José Blanco ha qualificat d’inquisitorial la investigació de la UDEF sobre algunes activitats i el patrimoni de l’exministre. Després de la difusió de suposats informes sobre la família Pujol i el president Artur Mas, uns informes sobre els quals el ministre de l’Interior té previst donar compte en el Congrés en dates pròximes, les simpaties que desperta la UDEF a CiU són perfectament descriptibles.
La UDEF ha assolit una gran notorietat pública per l’impacte polític d’alguns dels casos investigats, però no és l’única unitat del Cos Nacional de Policia que s’ocupa d’assumptes de corrupció, ni l’únic servei policial amb línies de tre-
La tasca policial és clau per frenar la corrupció; una altra cosa és que algú hi busqui profit polític
ball obertes en aquesta matèria tan delicada. La Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra també lluiten contra la corrupció, encara que per sort per a ells amb menys tensió política.
Amb independència de les polèmiques que suscita l’actuació policial en aquells que es veuen afectats per les investigacions, cal subratllar que la feina que desenvolupen els cossos de seguretat sota la direcció dels jutges i fiscals està contribuint a sanejar el sistema democràtic. La seva tasca és fonamental per frenar els casos de corrupció que tant de mal estan fent a l’estabilitat política d’Espanya.
Una altra cosa és que, arran de les investigacions, hi hagi qui vulgui treure benefici polític amb la filtració de les indagacions. Aquest és un mal que sembla inevitable, però que es limitaria si actuessin amb més decisió els qui tenen el poder de garantir el secret de les investigacions: els jutges.
Les filtracions estan a l’ordre del dia i no necessàriament procedeixen dels agents policials. Només cal fixar-se en com detalls de les declaracions d’Iñaki Urdangarin i Diego Torres al jutjat es difonien abans d’acabar la seva compareixença. I allà no hi havia policies, sinó jutge, fiscal i els advocats de les parts.