El PSC decideix
ELS diputats del PSC al Congrés van votar ahir diferent dels seus companys del PSOE, en un gest sense precedents. I ho van fer en suport d’una proposta de CiU i ICV que advoca pel diàleg entre els governs espanyol i català perquè els ciutadans de Catalunya puguin exercir el dret a decidir. La decisió, de la qual únicament es va desmarcar la cap de files del PSC a Madrid i excandidata a la secretaria general del PSOE, Carme Chacón, va ser promoguda pel primer secretari del partit, Pere Navarro, que la va justificar com un acte de coherència amb la posició defensada al Parlament de Catalunya i el programa electoral: una consulta en el marc de la llei. Amb tot, la resolució va ser rebutjada per 275 vots en contra (PP, PSOE, UPyD i Foro) i 60 a favor.
La votació evidencia el deteriorament de la relació entre el PSOE i el PSC en la qüestió que més l’ha tensada i ha exigit històricament més equilibris entre les dues formacions: el debat Catalunya-Espanya. Ahir, alguns diputats del PSOE –que sancionarà els diputats díscols catalans– van parlar de ruptura i de reorganització a Catalunya al marge del PSC. Això suposaria la voladura de l’acord que les dues organitzacions polítiques germanes mantenen des de la transició.
On rau la discrepància fonamental? Malgrat que tant Alfredo Pérez Rubalcaba com Pere Navarro s’oposen a una hipotètica independència de Catalunya i aposten per una reforma federal de la Constitució, el PSOE rebutja tota mena de consulta i el PSC en defensa la convocatòria dins de la legalitat. Precisament, aquesta empara legal és el que també va separar el PSC al Parlament de la declaració sobiranista de CiU i ERC, i va ocasionar al seu torn la defecció de cinc parlamentaris socialistes. De fet, si CiU hagués promogut al Parlament de Catalunya una resolució com la que ahir va presentar al Congrés dels Diputats, és molt probable que hagués obtingut també el suport del PSC.
Pot ser que la fractura oberta ahir entre el PSOE i el PSC s’aprofundeixi encara més. Però ahir Rubalcaba va fer senyals d’haver interpretat correctament que la posició del PSC es correspon amb una majoria de catalans: la d’una consulta dins de la legalitat. Per això, s’obre una porta perquè les direccions del PSOE i del PSC sàpiguen delimitar les diferències i canalitzar-les en forma d’un nou protocol de relacions. Això també contribueix a reforçar les possibilitats d’un consens més gran a Catalunya i afavoreix un diàleg que, per definició, ha de ser obert. Perquè aquest és el marc on troben solució els problemes. I justament això, diàleg, és el que proposava la resolució d’ahir.