Impacte de la recerca biomèdica

El segle passat es considera l’època daurada de la medicina . Hi va haver grans avenços en prevenció (vacunes), diagnòstic (tècniques d’imatge i analítiques) i en tractament (antibiòtics, trasplantaments, cirurgia endoscòpica). L’esperança de vida en néixer, que supera els 80 anys, s’ha duplicat. Aquests progressos, que es tradueixen també en creixement econòmic i benestar social, són fruit de la investigació i desenvolupament. No és estrany que els pressupostos per a R+D hagin crescut de manera notable. En investigació biomèdica l’augment ha estat constant i els retorns importants, com per exemple la se- qüenciació completa del genoma humà. Però hi ha una bretxa, que s’eixampla progressivament, entre el coneixement que es genera als laboratoris d’investigació i l’atenció sanitària real, entre saber i fer. En part s’explica per l’auge de la investigació bàsica (biològia cel·lular i molecular, bioquímica o genètica) i per una certa distracció en la investigació clínica (investigació en pacients i en poblacions), imprescindible per transferir el coneixement a la pràctica mèdica.

La investigació biomèdica és simplement una despesa: una inversió. Cal triar on i com invertir, buscant els rèdits més grans en termes de salut, econòmics o en benestar social. És cada vegada més important saber-ne mesurar el retorn, les conseqüències socials de la investigació. Amb responsabilitat i per la transparèn- cia i la rendició de comptes més gran possible cal mesurar l’impacte social de l’R+D. La investigació biomèdica bàsica, clínica o en salut pública ha de respondre a preguntes i problemes que presenten els pacients i la població, i a les necessitats de coneixement professional que facin l’assistència i el sistema sanitari més efectius, segurs, eficients, accessibles i sostenibles. Hem d’avançar en l’avaluació, tan objectiva com sigui possible, de l’impacte social, a curt, mitjà o llarg termini, de la investigació biomèdica. Els resultats han de constituir l’element clau en tota avaluació de la investigació i han de permetre prioritzar de forma responsable, informada i transparent les inversions en aquest camp, fonamental per a la nostra salut actual i futura. Cal poder demostrar que allò que sabem ens serveix per fer.