Contra la memòria eterna

La justícia europea jutja si Google ha de vetllar pel dret a l’oblit a la xarxa

Quan les hemeroteques eren un lloc polsós i inaccessible, els butlletins oficials un document de difícil consulta i els arxius judicials o documentals un lloc només freqüentat per erudits, fer valer o simplement gaudir del dret a l’oblit era relativament fàcil, una cosa natural, atesa, a més, la debilitat de la memòria humana.

Internet ha canviat aquest panorama de manera radical. La seva memòria és total, absoluta, eterna. I gràcies als motors de cerca n’hi ha prou amb fer clic per obrir milions de portes, llibres, diaris, butlletins oficials... “Déu perdona i oblida, però el

LLIBERTAT D’INFORMACIÓ S’ha de poder saber si un metge ha estat condemnat per males pràctiques, diu Google

CONFLICTES REALS Sancions passades, difoses malgrat que el deute estigui saldat, encara perjudiquen

PROTECCIÓ DE DADES Davant dades veraces, l’AEPD advoca perquè continuïn publicades però menys accessibles

web mai”, planteja la comissària europea de Justícia Viviane Reding per il·lustrar els riscos que les empremtes del nostre passat resultin ara indelebles. Ho són...? O, en alguns casos, s’admet el dret a reclamar que s’esborrin certes dades personals, que desapareguin deutes ja saldats, condemnes judicials fermes o difamacions que internet associa al nostre nom?

Un assumpte tan transcendental és el que ahir es va començar a dilucidar al Tribunal de Justícia de la UE. D’una banda, Google. De l’altra, les autoritats espanyoles, la Comissió Europea i l’advocat d’un particular el cas del qual s’ha convertit en la bandera del dret a l’oblit a Espanya, en ser elegit per l’Audiència Nacional –instigadora de la consulta prejudicial– com a referència del procediment.

Les seves diferències amb Google sobre l’extensió a internet dels drets de cancel·lació i/o oposició a la difusió de les nostres dades personals els ha portat fins a Luxemburg. Allà s’hi va celebrar ahir una vista preliminar del cas envoltada d’una inusual expectació per les dues parts.

Google s’ha negat de manera sistemàtica a aplicar les prop de 180 ordres emeses per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) d’esborrar dels seus resultats certes informacions relatives a particulars a qui es va reconèixer el dret a l’oblit. Al·lega que és una forma de censura i una violació de la llibertat d’expressió que “per una qüestió de principis”, expliquen fonts de l’empresa, s’ha oposat a exercir. “No s’hauria d’evitar que la gent sàpiga si un polític ha estat condemnat per rebre un suborn o si un doctor ha estat sancionat per males pràctiques”, planteja William Echikson, directiu de Google.

Entre els casos que tenen el suport de l’AEPD i que són ignorats per Google hi ha la petició d’un funcionari de presons, castigat a una sanció disciplinària, que Google no pugui accedir i difondre la resolució publicada sobre això al Butlletí Oficial de l’Estat. També el cas d’un ciutadà el nom del qual va aparèixer lligat a un cas de corrupció de menors que finalment va ser sobresegut. O el d’algú condemnat a pagar una sanció per fer malbé un monument i que després d’haver satisfet la seva responsabilitat penal i civil va demanar d’exercir el seu dret d’oposició que Google difongui les seves dades.

L’empresa dels Estats Units argumenta que en tots aquests casos es tracta d’informació veraç i legal, que les autoritats públiques han publicat per obligació o que la premsa ha divulgat emparant-se al dret a la lliure expressió. I que no li correspon jutjarlos, com a simple mitjancer, però tampoc a l’AEPD.

L’agència espanyola s’ha arrogat aquest paper en una interpretació de la legislació europea més garantista i sensible als interessos dels particulars que a cap altre país europeu. En altres lati- tuds, les autoritats s’inclinen per prioritzar el dret a la lliure difusió d’informació. L’AEPD aclareix que el dret a l’oblit ha de ser un dret absolut i recorda que ha desestimat molts casos quan considera que la informació té rellevància pública, pel perfil de la persona afectada, i que aplica criteris temporals per decidir-ho.

Segons el parer de Google, en lloc d’alterar els resultats d’una recerca a internet (i evitar un contingut en concret), el que correspon fer és corregir les fonts originals. És a dir, esborrar les dades del BOE, bloquejar-los al seu cercador mitjançant un senzill protocol informàtic –s’utilitza des del 2011– o eliminar-los de l’arxiu digital del mitjà que va publicar la informació. En aquest últim supòsit, la llei espanyola anteposa el dret a la lliure expressió i la manera de resoldre els conflictes ha estat demanar a Google que retiri aquests continguts dels seus índexs, encara que continuïn disponibles al web original.

En la vista d’ahir, Google va centrar la seva defensa en el fet que la legislació europea sobre protecció de dades no se li ha