Sentència proimmersió
El Suprem avala l’atenció individualitzada als alumnes i considera que no és necessari canviar el model lingüístic d’ensenyament
El conflicte juridicopolític al voltant del model lingüístic d’ensenyament va conèixer ahir un nou episodi, aquesta vegada a favor de la Generalitat. El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat per uns pares contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sentència avala que els pares tenen dret que el castellà s’utilitzi com a llengua vehicular de l’ensenyament, però considera que es tracta d’un dret individual que no obliga a modificar el model educatiu. És a dir, que la Generalitat pot mantenir el seu model d’immersió en català i aquelles famílies que ho sol·licitin tindran dret a una atenció individualitzada en castellà dins la mateixa aula.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va afirmar al cap de poques hores que es conegués la sentència que el Suprem “reconeix que no existeix el suposat dret a escollir la llengua vehicular” i confirma que la Generalitat compleix les sentències. “Queda de manifest –va afegir– que ja no es podrà dir que no complim les sentències. Les sentències o es compleixen o es recorren. I per a alguns hi haurà d’haver un canvi de mantra”. Rigau va arremetre contra la llei orgànica de millora de la qualitat Educativa (Lomce), inclosos els últims canvis introduïts en un tercer esborrany. Segons la consellera, la memòria de la llei impulsada pel ministre José Ignacio Wert assenyala que el Govern català no compleix les sentències i això fa necessari dotarse d’un marc superior per fixar el model lingüístic. “A partir d’aquesta
Rigau demana a Wert que rectifiqui la Lomce després de l’última sentència del Suprem
sentència, el ministeri ha de canviar l’articulat de la Lomce: o canvia el model o canvia d’argumentació”, va dir Irene Rigau.
Aquest episodi jurídic s’inicia l’any 2006 quan cinc famílies de Catalunya, que representen sis menors, sol·liciten a Ensenyament que “la llengua castellana sigui reintroduïda com a llengua docent o vehicular de forma proporcional i equitativa en relació amb el català en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori” i que totes les comunicacions, circulars i altres escrits ho siguin “en la llengua oficial a tot el territori de l’Estat: el castellà”. Ensenyament va denegar la petició assenyalant que la llei ja preveu l’atenció individualitzada per a qui ho sol·liciti però no un ensenyament al 50% entre català i castellà. Els pares van portar el cas al TSJC i aquest òrgan va desestimar el recurs. Els pares es van dirigir aleshores al Suprem i el 9 de desembre del 2010 va acceptar el seu recurs i va declarar que “el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular” i que la Generalitat ha d’aprovar les mesures necessàries per “adaptar el seu sistema d’ensenyament “a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional. El Suprem va donar llavors dos mesos a la Generalitat per introduir aquests canvis. Ensenyament s’emparà en el TSJC i una interlocutòria li va donar la raó: l’execució de la sentència s’ha de limitar als fills dels recurrents. Els pares van interposar un altre recurs de cassació en considerar que s’havia de modificar el sistema educatiu i aplicar-lo a tot l’alumnat. Finalment, el Suprem ho ha rebutjat per al primer dels pares que van presentar recurs. Ara caldrà esperar la reacció del ministre Wert.