Un dels grans
WOLFGANG SAWALLISCH (1923-2013) Pianista i director d’orquestra bavarès
Si haguéssim d’escollir un prototip per parlar i descriure la figura dels directors d’orquestra, i també dels grans músics de la vella escola de Centreeuropa, els nascuts a les primeres dècades del segle XX, la del bàvar Wolfgang Sawallisch resultaria gairebé perfecta.
Va néixer a Munic el 1923 i aviat la música va començar a omplir la seva vida de nen. La il·lusió d’un primer piano, el somni d’arribar a ser director quan va assistir a una representació de Hansel i Gretel a l’Òpera de l’Estat de Baviera, als onze anys.... En aquells temps anteriors a la guerra europea va poder veure i escoltar Richard Strauss dirigint Mozart.
Els estudis el van portar a ser bon pianista, i la guerra va interrompre aquell món de somnis en confinar-lo durant uns anys al servei militar i després al camp de concentració dels presoners alemanys. I va ser als ulls de la postguerra europea quan va començar a créixer com a director d’orquestra, especialitat de la qual va arribar a ser la imatge del gran mestre, aquell que havia adquirit la gran tradició dels grans com Furtwaengler, que era partícip d’una escola, d’una manera de fer música que ha quedat com a patrimoni de la seva generació i poc més.
La presència al podi amb grans orquestres va començar a la joventut. En aquells primers anys de la postguerra, la vida era molt dura, i les feines de reconstrucció de la ruïna generalitzada ocupaven gran part del dia dels ciutadans, que trobaven en la música un refugi vital.
Recorda Sawallisch en alguns relats els seus concerts el 1947 en alguna d’aquelles ciutats devastades i la il·lusió del públic de disposar d’un parell d’hores concentrat en els seus somnis a través d’aquella música. Aquell any va començar Sawallisch la carrera a l’Òpera d’Augsburg, i deu anys més tard era el més jove dels directors a Bayreuth amb un Tris
tany i Isolda.
Sawallisch orientava els programes al gran repertori clàssic del sinfonisme: Mozart, Beethoven, Bruckner, Schubert, Brahms, Strauss, i en general es van començar a sentir crítiques en el sentit d’un cert conservadorisme. Un dels punts culminants de la carrera va ser com a director de l’Òpera Estatal de Baviera (1971), aquella que l’havia il·luminat en la infantesa, i on va treballar més de dues dècades. El 1992 aproximadament, amb setanta anys, va sentir la necessitat de retirar-se lentament a una vida més íntima, però la capacitat musical el va portar a acceptar un gran repte: canviar de país i de continent i traslladar-se per dirigir l’Orquestra de Filadèlfia, amb la qual va conviure una dècada brillant, renovant-se en els repertoris.
Sawallish era també, com a pianista, molt aficionat al lied, i va acompanyar les grans figures del seu temps (Dieskau, Price, Schwarszkopf) que també el va acompanyar en les grans gravacions discogràfics amb orquestra.
Feliçment han quedat enregistraments memorables de la seva carrera. Era el gran mestre, aquell de qui les orquestres aprenen, escolten.
I a més va establir –almenys així consta en l’etapa nord-americana– una relació de complicitat musical amb els músics de la de Filadèlfia, que recorden els moments amb ell com els millors.
JORGE DE PERSIA