Auge històric
No és que la novel·la històrica no tingui, com alguna vegada s’ha dit, tradició en la literatura espanyola. Els
Episodios nacionales de Pérez Galdós; algunes obres de Ramón J. Sénder tan aconseguides com Mr. Witt en el Can
tón i La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, o la pentalogia sobre l’imperi romà d’Alejandro Muñoz Alonso ( El lazo de púrpura, El hombre de Damasco…), de tant èxit als anys cinquanta i seixanta, demostren que sí que en té.
El que passa és que enmig del canvi cultural que va representar la transició de la dictadura franquista a la democràcia, aquest gènere pràctica- ment es va esvair. Tant en la narrativa com en el cinema, el públic i els agents culturals reclamaven que l’atenció es fixés en un present sotmès a grans canvis i que convenia explicar. Entre el 1970 i el 2000, per dir-ho així, la novel·la històrica constitueix més l’excepció que la regla en el panorama editorial autòcton. (L’excepció la constitueix sobretot la tasca pionera d’alguna editorial com Edhasa).
Aquesta situació va canviar radicalment els anys següents. Una sèrie d’autors han girat els ulls a un passat, entre relativament pròxim i molt llunyà, i un ampli públic lector els ha seguit. Podem especular molt sobre les raons d’aquest feno- men. Hi ha qui busca en aquest ahir les claus de problemes del present; hi ha qui, simplement, ho troba més atractiu. Un empresari amic meu em va dir que llegia novel·les històriques “perquè alhora l’informaven i l’entretenien”.
Possiblement els dos autors més representatius d’aquest renéixer són Arturo Pérez-Reverte, que amb la sèrie Alatris
te proposa una relectura sistemàtica de l’era de l’imperi espanyol, i Ildefonso Falcones, que amb les dues novel·les publicades fins ara ha aconseguit dos supervendes internacionals. Falcones s’ha centrat en episodis separats en el temps però significatius històri- cament i espiritualment parlant, com són la construcció de Santa Maria del Mar i l’expulsió dels moriscos. O, a la seva nova obra, la persecució dels gitanos al segle XVIII. Moments que li permeten combinar el costumisme amb la plasmació d’històries de cooperació humana davant la intolerància.
Amb ells, una nova escola del supervendes històric s’ha consolidat l’últim decenni. José Luis Corral, Juan Eslava Galán, Jesús Sánchez Adalid, Matilde Asensi, Chufo Llorens, Almudena de Artega o Santiago Posteguillo són alguns dels autors que la integren. Com, en català, Martí Gironell. O, última incorporació al gènere, Albert Sánchez Piñol amb el seu Victus. Al costat de la novel·la negra, la històrica és sens dubte el gènere en auge.