Prim i els Trías
Un grup de científics dirigit per Francisco Pérez Abellán ha descobert que el general Prim va morir escanyat. Un es queda admirat de la capacitat de la ciència. Descobrir en detall com va morir una persona fa més de cent quaranta anys, quan donàvem per fet que va ser a causa de les greus ferides sofertes uns dies abans en el famós atemptat al carrer del Turco de Madrid.
Però al mateix temps que evidencia la seva potència, la ciència demostra els seus límits i no respon més enllà. Alguns han afirmat que s’ha aconseguit desxifrar la mort del general Prim, però res és més lluny de la realitat. Segueix sense saber-se, i potser serà irresoluble, qui va induir l’assassinat i qui van ser els autors materials. I, en tots dos casos, per què. Aquest és l’eix de l’assumpte i la incògnita perviu.
El rei Amadeu de Savoia es va trobar davant el cadàver del seu valedor, Prim, en assumir el tron d’Espanya i va prometre a la dona del general mort que no descansaria fins que descobrís els assassins del seu marit. Ella va respondre, segons frase que alguns historiadors li atribueixen; “No haurà de fer res més que mirar al seu voltant”.
La conspiració contra Prim va poder venir de camps diversos, però la majoria de l’entorn del poder. Des d’interessats en altres aspirants al tron, com el duc de Montpensier, fins a l’exregent general Serrano; des de cubans espanyolistes contraris a la independència de l’illa que creien que Prim pactaria amb els rebels, fins als esquerrans republicans que consideraven que el liberal Prim s’havia quedat curt defraudant les seves aspiracions. O la culpabilitat de Sagasta, amic
El misteri i les càbales continuen; Prim ha tornat a l’actualitat ‘revivint’ de les despulles
de Prim. El misteri i les càbales continuen. Prim ha tornat a l’actualitat revi
vint de les despulles. També han estat notícia aquests dies els germans Trías Sagnier. Jorge saltava a les portades pel protagonisme en el cas Bárcenas, assegurant davant la Fiscalia Anticorrupció que al Partit Popular alguns es repartien sobres amb diner negre.
D’altra banda, Eugenio Trías, el filòsof, moria a Barcelona. Era considerat un gran humanista i un dels pensadors espanyols més destacats de la segona meitat del segle XX. Va rebre el premi Fiedrich Nietzsche, una mena de Nobel en filosofia, l’únic fins ara entre aquells que exposen el seu pensament en llengua castellana.
Va destacar l’escassa presència de la Catalunya oficial a la capella ardent i el funeral. L’establishment el va oblidar, el va marginar. L’alcalde Xavier Trias, un dels pocs càrrecs institucionals que van aparèixer pel tanatori, va dir que era un referent cultural, però per als altres no va comptar.
Eugenio Trías era un pensador rellevant, però no era nacionalista i va escriure en castellà. Fins i tot va ser signant del Foro Babel. Aquí no es valora la qualitat de l’obra, sinó en quin idioma s’escriu.