La filla cuinera de sir
Mary McCartney, la primogènita de l’exbeatle, publica receptes ve
El meu pare és un home tradicional a qui li agraden els plaers senzills de la vida, que gaudeix amb la bona taula (vegetariana), les reunions familiars, les converses intel·ligents i, sens dubte, la música”, explica Mary McCartney des de l’excepcional perspectiva de ser la filla primogènita de l’idolatrat exbeatle.
McCartney ha concedit una sèrie d’entrevistes a la premsa internacional amb motiu de la publicació d’un llibre de cuina. Però no li importa parlar del progenitor i dels records d’infantesa. “La meva mare (Linda) era l’encarregada del dia a dia, però el meu pare sempre hi era i no es deixava prendre el pèl en absolut; no és que fos autoritari, però exigia de mi i dels meus germans que tinguéssim educació i bones maneres. Malgrat la feina i les gires, era una figura que era molt present a casa”.
Mary, que està casada amb el director de televisió Simon Aboud i té quatre fills d’entre un i catorze anys, viu al barri londinenc de Primrose Hill, molt a prop del pare, i explica que es reuneixen molts diumenges per dinar. “Li encanta el típic púding Yorkshire, cuinat a la seva manera però sense el rosbif, perquè és vegetarià com tota la família. Una vegada, sent a Escòcia, els meus pares van decidir que no es podien menjar aquests xaiets tan encantadors que pasturaven als prats. És llaminer i li fascina el pastís de llimona”.
La família, la fotografia i la cuina són les grans passions de Mary McCartney, que ha aconseguit reunir-les per a l’elaboració del llibre Les meves receptes casolanes: cuina vegetariana per a tota la família. Ella mateixa ha pre-
“El meu pare exigia de mi i dels meus germans que tinguéssim educació i bones maneres”
parat els plats, els ha fet provar al pare, els germans, el marit i els fills, i al mateix temps els ha fotografiat. El més elaborat –afirma– és la lasanya de bolets i porros, però el favorit són els espaguetis amb alfàbrega i salsa de tomàquet natural.
“Diuen que físicament sóc la que més s’assembla al pare, però de caràcter tots n’hem tret coses. N’admiro el talent, la capacitat de gaudir de la vida i de sobreposar-se a les dificultats, els valors familiars que ens ha transmès i com de normal que és malgrat la fama. Portar el seu cognom m’ha obert sens dubte moltes portes, però també significa una considerable responsabilitat. De petita, quan el veia actuant a l’escenari, no el podia reco-