ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS 1 Atxes olímpiques. Vindrà de gust a grans i petits. 2 L’embarcació més observadapelsitalians.Comalada, també. Aquesta nit farà vint-iquatre hores. 3 Pintada llibertària. Silvestre. Bacteri que pot créixer en presència d’oxigen.

4 Facin servir. Desig molt fort. El triftong de la tercera edat.

5 Cop de cua. Substància dura, d’estructura semblant a la del teixit ossi, que recobreix la dentina de l’arrel de les dents. Septentrió. 6 Rap degollat. Arrabassar l’instrument de corda. S’atreveix. 7 L’Eva agitada. Plantes de jardí que alguns confonen amb els monjos jeronis. Si no camina, fa caminar.

8 Discutir raonadament. Relatiu a una cerimònia de purificació. 9 Proveïda d’aril. L’adverbi dels que no seran mai capdavanters. 10 Pintada llibertària. Al final, ho mereixies. El ferro més roig. 11 Progenitor. Preparació gelatinosa obtinguda fent bullir suc de fruita amb sucre. Assistim a missa. 12 Sol contradir tot allò que li posen al darrere. Fa la verema. En un cert sentit, companys dels ets. Est. 13 Es fatigui musicalment. Òxdi d’itri. Quaranta-nou.

14 Atacar quan surt bé de preu. Zona d’influència. M’ho miro.

VERTICALS 1 Foradava. Amuntega bateries. 2 Boa degollada. Ultrapassa la mida de la cullera sopera. Dirigit. 3 Seguidor de la poesia de Carles Riba. Amargar una situació fent-la passar del negre al gris. Bo.

4 Mitja desena. Pentina algú a la manera d’Elvis. Porters de palau amb tendència a la queixa. 5 Expressió de fàstic típica dels divorciats. Faci una capa de fanguet a la paret. L’àvia perd el símbol de victòria. 6 Enze vegetal. Formi gotetes i granets al front del pelegrí agitat. A les portes de Barcelona. 7 Faltar (una mà). Asimbòlia. 8 Dues escales de pintor l’una al costat de l’altra. Oficial d’armes per oposició al ribald. Dilatats. 9 Caiem bé. Lligaré en pilota picada. Roto anaeròbicament. 10 Est. Triés. Estació de servei al bell mig del desert. 11 Gairebé fa tard. Ho és si el posseïm. La lletra grega d’en Gustau. 12 Insòlits com els esquimals. Sorollet de 99 decibels. Escaire. 13 El poeta més fluvial de Catalunya. Se n’allunyi. Mil menys mil.

14 Remenin les brases perquè el foc revifi. Respiració afrancesada. El cosí de la síndria.