Avorrits, els dilluns?
Els Nasty Mondays de la sala Apolo celebren aniversari com a exportable model de festa musical, tendències i esports urbans
El català Sören Manzoni i l’argentí Max Ochoa són els responsables que els dilluns deixessin de ser el pitjor dia de la setmana en termes de lleure nocturn barceloní. Ells van ser els que es van treure de la màniga el concepte de Nasty Mondays per definir una idea de festa on convergien rock, tendència, moda, esports urbans, el surf o el monopatí, i que han calat de manera profunda al mapa local, concretament a la sala Apolo. Abans-d’ahir a la nit van celebrar el vuitè any de vida amb una espectacular soirée al seu estudi-hangar-sala d’exposicions Nasty Garage, que va gaudir de la presència d’un dels més incondicionals, l’actor Macaulay Culkin.
Max Ochoa rememora que “la idea va sorgir fa vuit anys per iniciativa nostra, quan vam veure que al centre de Barcelona no hi havia cap festa amb la música que ens agradés a nosaltres, és a dir, rock dels vuitanta, punk, així com coses del nostre lifestyle; en aquella època, en el clubbing local a nivell musical, destacaven coses com el hip-hop i el house”. “Barcelona mai no havia estat una ciutat de festes a la nit en dies feiners”, reflexiona Manzoni. “La fórmula de l’èxit va ser que els dilluns, el dia que ningú ni cap local no feia res, vam muntar una festa nosaltres, que potser ara siguem promotors de la nit però que érem uns pocavergonyes amb unes inquietuds que vam organitzar per als nostres amics i coneguts unes festes amb aquests ingredients de música, cultura, esport i xou”. Amb aquesta intenció, insisteix Sören, “aquest Nasty Garage l’hem creat com un centre que ens retroalimenti i mantingui informada la nostra comunitat del que fem,
“La gent no tenia el xip de sortir els dilluns a la nit, i nosaltres vam canviar el costum”
com una exposició que farem el maig sobre l’skate”.
“Quan vam començar aquestes festes no teníem cap expectativa d’arribar a enlloc, i la sorpresa va ser que des del primer moment la resposta de la gent va ser total”, asseguren. El leitmotiv, en el fons, era dur a la pràctica “la nostra manera de concebre la vida com una festa, però amb algunes coses clares, com que no pel fet de muntar una festa de rock havia de ser una festa de gent porca i suada, dit clarament”, adverteix l’expansiu Max Ochoa. “La frase que defineix l’impacte dels Nasty entre el públic femení al qual ens adrecem era ‘M’ho vaig passar tan bé que vaig acabar mullada de cap a peus perquè no vaig parar de ballar’, i això és el que va passar des del primer moment”. Van començar al Fonfone, un local al carrer Escudellers, per passar al cap d’un temps a la sala Sidecar, on l’assistència massiva de públic els va empènyer a buscar nova ubicació menys d’un any més tard. Es van traslladar, doncs, al Fellini, que ja era un club on hi cabien unes 1.200 persones, amb més espai i equip de sala. “I quan vam veure que la cosa podia anar a més, el nostre desig íntim era arribar a entrar a l’Apolo”. Així doncs, quan la gent es va tornar a quedar al carrer, van trucar a la porta del local de Nou de la Rambla, que els dilluns tenia tancat i van començar les seves festes.
Ara, quatre anys després, “som una empresa consolidada amb tres festes a l’Apolo (Nasty Mondays, Crappy Tuesdays i, els dijous, Cupcake), ja no som dj sinó promotors i empresaris que a més som els dj d’una d’aquestes festes”. A més d’això, fan bolos per Espanya i des de fa any i mig han estat oferint una festa mensualment en un local de Nova York, encara que ells asseguren que “Barcelona és la ciutat perfecta per a la nostra festa”.