L’‘Argo’ de Michelle Obama
La polèmica aparició de la primera dama als Oscar va obtenir suport de seguida
David Letterman, un dels grans bufons de la televisió dels Estats Units, ja ha trobat el premi adequat: “La primera dama Michelle Obama va guanyar el premi de l’Acadèmia al millor serrell”. Aquesta va ser una de les bromes dilluns a la nit, encara sota la ressaca de la 85a edició del lliurament dels Michelle Obama, perdó, dels Oscar. L’aparició de la dona del president dels Estats Units a la gala del cinema ha provocat controvèrsia, acudits, elogis o severes desqualificacions, tant cap a ella com cap als liberals de Hollywood.
L’operació Oscar va resultar tan secreta o més que la de la CIA descrita a la pel·lícula Argo, a la qual Michelle va donar el premi, i que va permetre fugir de l’Iran a sis diplomàtics dels Estats Units fent-se passar per productors cinematogràfics. El que ara s’explica del ma
king of sobre aquest particular Argo de la família Obama confirma que al món dels comediants també se saben guardar confidències. I això que l’elaboració va tenir un llarg recorregut.
“L’assumpte sembla tan natural perquè tot això és molt antinatural”, va dir Ben Affleck, director de la pel·lícula guanyadora. Va qualificar d’“al·lucinant” la sorprenent aparició final.
La idea d’aquest muntatge s’atribueix als productors de la gala, Neil Meron i Craig Zadan. Van planificar la gran traca fins i tot abans de les eleccions del passat 6 de novembre. “Estàvem convençuts que Obama tornaria a guanyar”, reconeixen.
Aviat es va descartar que Michelle viatgés a Los Angeles. La cerimònia coincidia amb la reunió de governadors a la Casa Blanca, en què ella no podia fal- tar. Amb la complicitat del president de l’Acadèmia, Hawk Koch, i d’alts càrrecs de l’ABC, el canal que va retransmetre l’esdeveniment, Meron i Zadan van tenir clar que havien d’evitar la burocràcia de l’ala est per mou- re’s en la clandestinitat. Per apropar-se a la primera dama van recórrer a Harvey Weinstein, magnat cinematogràfic i un dels principals finançadors d’Obama, més encara que George Clooney, productor del film del seu amic Affleck. La propos- ta va rebre l’ aprovació immediata de la protagonista. “Contínuament –diuen que va dir– estem veient pel·lícules a la Casa Blanca. Ho faré”.
El dia 14, els organitzadors van viatjar a Washington amb avió privat, encara que a Los Angeles van explicar que anaven a Nova York. Van decidir que la primera dama seria a la sala de les recepcions diplomàtiques i que les filles no hi participarien. Han de donar exemple i no se’n poden anar a dormir tan tard. La connexió es va produir gairebé a la mitjanit a la Costa Est.
A Michelle Obama, que va lluir un vestit de Naeem Khan l’escot del qual va censurar la tele iraniana, li va lliurar el sobre Bob Moritz, el president als EUA de Pricewater house Coopers. Al teatre Dolby, Jack Nicholson, l’encarregat de presentar la convidada i que tan bé va custodiar el secret, disposava d’un altre sobre, per si fallava la connexió via satèl·lit. Uns creuen que la irrupció ajudarà la indústria del cinema, o que és una manera d’agrair el suport de Hollywood a Barack Obama. D’altres pensen que la preocupació del president pel seu llegat, la seva no la sent com una cosa aliena. El llegat és de pel·lícula.
“Estan preparats els EUA per a una primera dama que sigui una animadora?”, es va preguntar ahir The Washigton Post. Altres presidents i esposes han tingut un paper en aquestes gales, però mai tan protagonista. Michelle ha sortit en diversos xous, però sempre en nom d’alguna causa. Aquesta vegada va pujar al pedestal per la pròpia causa. “Michelle Obama, tota serrell, bíceps i brillantor, es va convertir en estrella la nit dels Oscar”, afirma