Artesania analògica
Les híbrides accions de Nico Baixas, amb unes mans de fang capaces de les encarnacions més sorprenents, el portentós
Press del precís mag Pierre Rigal, la trinitat d’ombres, llum i moviment posat en solfa per Oscar Sol… si cal destacar alguna cosa del Festival IDN “d’imatge, dansa i nous mitjans” és l’aposta per artistes de qualitat encara molt analògica: suma d’ofici, habilitat il·lusionista i tensió mus- cular dissimulada. De la tecnologia exhibida podem afirmar en positiu que sovint aconsegueix ser molt més que simple escenografia. Aquest és el cas, per exemple, de les Hibrid-Accions de Nico Baixas quan, sobre el lèxic que dibuixen les mans, és per la llum i la feina de fotografia i ordinadors que cada una d’aquestes formes extremes es connecta sintàcticament amb d’altres, suggerint possibilitats semàntiques: les mans convertides en orquídies o en amenaçadores serps en lluita. De Trinity, se’n pot destacar la interpretació d’Iris Heitzinger i la bellesa plàstica dels jocs d’ombres i llum en moviment, com si el cos nedés a la pantalla d’aquesta piscina escènica.
D’aquesta setmana de festival, el millor regal ha estat Pierre Rigal: l’artista francès és un fenomen. A Press no costava d’imaginar-lo projectat en una pantalla que capgirem per mirar-lo de través, del dret o al revés. Sense esforç aparent, amb el simple ajut tecnològic de jocs de llum i so, el cos entrenat de Rigal presenta l’encaixonat home contemporani gairebé com un insecte atrapat a la teranyina. L’espectacle és pura artesania: dansa, equilibris, interpretació. Un prodigi analògic amb disfressa futurista. En aquest sentit, l’esperat i més espectacular Pro
ximity de l’Australian Dance Theatre va decebre per la perfecció i l’exagerada espectacularitat, o sigui, per la menor proximitat humana. Prodigiosos els intèrprets, aclaparador el discurs tecnològic, però al final monòton pel mateix que l’espectacle afirmava al principi: la necessitat del cervell de centrar-se, de defugir el bombardeig sistemàtic a favor d’una elecció de sentit. Allà hi ha el futur d’IDN. El present ho ha aconseguit.