El regal de la mare de Picasso
Em diuen que estàs escrivint. De tu m’ho crec tot, si un dia em diguessis que has cantat missa també m’ho creuria”, fa broma la mare de Pablo Picasso en una carta dirigida al pintor el 1935. María Picasso va ser còmplice incondicional i primera musa del pintor adolescent. Ella és la que li dóna ales perquè pugui convertir-se en Picasso, i ell la retrata amb immensa tendresa, delicada, dolça i bonica. Així la veiem al Retrat de la mare de l’artista, pintat el 1896, quan tenia 14 anys, que ara, després d’un complex procés de restauració, es mostra esplèndid al Museu Picasso de Barcelona, a la col·lecció del qual pertany des del 1970.
La restauració del pastel, que havia entrat en un procés de deteriorament fatal a causa de la tensió a què el sotmetia el suport, no passaria de ser una nota a peu de pàgina en la vida d’un museu si no hagués passat que en retirar el cartró va quedar al descobert un dibuix al carbó, la figura invertida d’un home fumant en pipa. Per l’autora de la troballa, la conservadora Reyes Jiménez, es tractaria d’un dibuix anterior al del Retrat de
la mare, ja que d’haver-se fet al revés la pintura hauria resultat danyada. Es tractaria d’un exercici de formació que, d’entrada, deixa ben clar, segons l’especialista, que el Picasso que va arribar a Barcelona tenia ja una gran tècnica, apresa a A Coruña. Ell mateix faria broma molts anys després: “Des de petit pintava com Rafael, però em va caldre tota una vida aprendre a dibuixar com un nen”. Però, qui és el misteriós personatge? La feina queda per als estudiosos, encara que Reyes Jiménez apunta certes semblances, en tècnica i interpretació del clarobscur, amb Bust de cavaller del segle
XIX, un altre dibuix pertanyent a la col·lecció del museu barceloní.