Quanta impotència
L’equip blaugrana s’estavella amb gairebé els mateixos homes que a Milà
Un desastre absolut i un manual d’impotència. El Barça, amb els mateixos homes d’entrada que a Milà, tret del relleu de Valdés per Pinto, mai no va tenir continuïtat per reaccionar al primer gol del Madrid, que gairebé sempre es va sentir molt còmode. En les poques ocasions que va generar, l’equip de Vilanova i Roura no va tenir ni l’encert ni la fortuna per enganxar-se al partit i a l’eliminatòria. Les estrelles blaugrana, començant per Messi, van estar molt lluny de la seva millor cara. Els presumptes titulars van fer tots els mèrits –en aquest cas demèrits– perquè en els pròxims compromisos es prenguin decisions en forma de canvis en les alineacions. El conjunt blaugrana es va mostrar sense solucions en atac ni en defensa.
El Barça surt en bloc i Messi voreja l’èxit amb un xut creuat
Al contrari que l’actitud contemplativa que va mostrar a San Siro de sortida, el Barça va entrar ahir a la nit en joc amb molta empenta, com un cava destapat. Ràpidament els atacants blaugrana es van posar mans a l’obra per provar de percudir i superar en fred el pobladíssim entramat defensiu del Madrid. Així, Iniesta va provar el xut abans que es completés el primer minut i a la jugada següent Pedro va penetrar per la banda dreta, va atreure la seva parella i va col·locar la pilota a l’interior de l’àrea cap a Messi. L’argentí no tenia més opcions si volia xutar de primeres que fer-ho amb la dreta. S’hi va atrevir sense pensar-s’ho i la seva rematada va marxar massa creuada. Aquí es va acabar l’inici en bloc de l’equip de Vilanova i Roura.
El Madrid dóna el primer cop en marcar un penal comès per Piqué
El Camp Nou va arrufar el nas i gairebé no va protestar quan va comprovar que Undiano Mallenco encertava en decretar penal de Piqué sobre Cristiano Ronaldo. El crac madridista va entrar en l’àrea i el defensa barcelonista, en comptes d’aguantar-li al límit com en tantes altres ocasions, el va escometre i el va fer caure. El portuguès, malgrat els intents de Pinto per desconcentrar-lo, no va tenir problemes per marcar des dels onze metres i el va enganyar amb un tir ras. Tot va néixer en una falta mal servida pel Barcelona a l’altra punta del camp. Un matx més, i ja en van dotze, l’equip blaugrana no va poder tancar amb pany i clau la porteria, encara que és cert que, davant la importància de l’adversari, ahir no era el millor dia per acabar de cop aquesta mala ratxa.
Mig estadi crida gol però la pilota surt enganxada al pal
El Camp Nou vivia entre l’angoixa de veure el seu equip impotent a l’hora de generar perill i l’esbronc contra el col·legiat, que hauria pogut decretar penal quan Xabi Alonso va fer caure Pedro i que va tenir la mala sort d’aturar amb el cos una bona incursió barcelonista. En canvi, l’àrbitre va tenir prou paciència per veure com acabava una jugada abans d’assenyalar tir lliure a la frontal per traveta d’Arbeloa sobre Iniesta, dos jugadors que se les van tenir. La falta la va xutar amb intel·ligència Messi, que estava entrant poc en joc. El seu xut va volar per l’exterior de la barrera i, quan mig estadi estava cridant el gol, va venir el desencant de veure que la pilota havia sortit fregant el pal. La millor ocasió del Barça a la primera meitat.
Busquets ho prova de lluny i Cristiano afusella de prop
El conjunt barcelonista necessitava rauxa, sacsejar el partit per buscar la remuntada. Va semblar que alguna cosa canviava en una triple escomesa blaugrana que va acabar amb un xut interessant de Sergio Busquets des de fora de l’àrea. Diego López es va estirar per desbaratar-lo en el que suposava, només, la seva segona intervenció en tot el partit. De tota manera, ràpidament va venir un cop descomunal. Amb el públic cridant “Villa, Villa”, mentre l’asturià continuava escalfant, el Barça va perdre la pilota a la frontal de l’àrea madridista i Khedira va connectar una gran volea a camp obert. Di María va córrer com un llamp, va regatejar a Puyol i va xutar. Pinto va desviar la pilota, però Cristiano va controlar amb el pit i, a pler, va anotar el segon.
L’equip blaugrana, rendit amb el 0-3, un cop de cap de Varane
Villa ja era al camp, però ni així semblava que el Barça reaccionava. No quedaven gaires idees, ni gaires esperances, ni gaires forces en homes com Xavi, Iniesta, Pedro i Messi. L’equip barcelonista ja no estava ni concentrat a pilota aturada. A la sortida d’un córner xutat per Di María, Varane va guanyar la partida per la seva zona a Piqué, se li va anticipar en el salt i va jugar de cap poderós a la xarxa davant un abatut Pinto, que no va poder fer res per impedir el 0-3. Una part del públic va començar llavors a abandonar la grada, mentre una altra encara es veia amb forces per animar tímidament. La impotència era total al camp i a la grada, i cada contraatac blanc es veia com una amenaça. El gol d’Alba no va ser cap consol.