“El Barça i el Madrid s’estan carregant la Lliga”
Avui Joan Collet (Argentona, 1961) celebra els primers cent dies com a president de l’Espanyol. Alleujat en el terreny esportiu per la ràpida recuperació de l’equip, però tan preocupat com sempre, o més, per una economia precària en què a la crisi global s’uneix l’injust repartiment dels drets televisius, la seva gran obsessió.
El millor moment i el pitjor d’aquests cent dies? El millor, qualsevol victòria de l’equip. El pitjor, l’assemblea de l’elecció, tot i que no considero que aquell dia ja fos president. Sí, va ser vergonyosa. Comptant només a partir de l’endemà, el pitjor moment va ser la rescissió
PENÚRIES SENSE FI “L’any passat prevèiem vendre jugadors per 8 milions d’euros i no s’hi va arribar”
A LA BAIXA “Tots els clubs, menys dos, haurem de continuar rebaixant molt els pressupostos”
EL REPARTIMENT DE TELEVISIÓ “Amb el criteri de la Premier, Barça i Madrid cobrarien 60 milions menys a l’any cada un”
del contracte de Pochettino.
On són ara els que el van esbroncar a l’assemblea? Suposo que hi haurà de tot. Imagino que encara n’hi haurà alguns que estan esperant a veure què passa. En aquella assemblea es van ajuntar diversos grups d’opinió diferents: els descontents amb la marxa de l’equip i amb el que havia passat amb el futbol de base, un sector que en els últims anys ha estat sempre contra el consell fos qui fos el president i que va sortir el 2004, el 2008 i el 2012, quan l’equip anava malament, i el que em sap més greu és que s’hi va unir un grup minoritari que pensa que aquest club va cap a una deriva catalanista quan, en canvi, els semblava que s’havia d’espanyolitzar.
Fa un any, el llavors president, Ramon Condal, va dir que en faltaven dos perquè s’acabessin les penúries econòmiques. Ara només en queda un? No, no queda un any. Entre altres coses, perquè hi havia una previsió, aprovada per la comissió econòmica, de vendre jugadors per uns 8 milions d’euros, que no s’ha produït. Van sortir Álvaro Vázquez, Kalu Uche i Márquez i no es va arribar a aquell objectiu. Queda més, com a tots els clubs. Tots estem molt tocats. El que ens cau damunt en els propers mesos és greu per al futbol. I en el nostre cas hi hem de sumar la construcció de l’estadi.
Des de fora, pot estranyar que la supervivència d’un club de Primera pugui dependre de pocs milions d’euros.
En els dos o tres últims anys no- saltres hem anat molt amb compte amb els números, amb els fitxatges i les vendes. Molts clubs han aconseguit sobreviure gràcies a la llei concursal. Nosaltres l’hem evitat i estem experimentant grans tensions econòmiques. Cada any baixa el nombre de socis per culpa de la crisi. Es venen menys samarretes, menys entrades. Tot està en contra i nosaltres, i tots els clubs de la Lliga, menys dos, haurem de continuar rebaixant molt els pressupostos.
Corre o va córrer perill real de desaparició l’Espanyol? No. Jo crec que l’Espanyol no pot desaparèixer. Baixar a Segona és la mort? Sí. Tant malament com està organitzat el futbol professional, per a molts clubs seria gravíssim baixar, i també per a l’Espanyol.
S’ha penedit d’haver construït aquest camp? Tampoc no va ser una decisió meva. Però estava al consell i ens va omplir d’orgull i d’alegria. Encara recordo una trucada de telèfon de Dani [Sánchez Llibre] dient-me que ja teníem els terrenys per al camp. Vaig quedar al·lucinat; no m’ho creia. Caldria preguntar-ho als avaladors d’aquest crèdit sindicat tan llarg. L’estadi ens ha donat una projecció molt important, però econòmicament, en l’època en què som... No ho sé. Crec que en aquests moments no es podria començar a construir.
Trobar un patrocinador que doni nom al camp pot ser la solució? Podria ser-ho, perquè les quantitats que remenem són importants. Perquè s’ho mereixen, l’estadi i la ciutat de Barcelona. Però cal buscar altres ingressos. Quan s’acaba la Lliga hi ha divuit clubs que estan esperant a veure qui poden vendre per quadrar els comptes. Els millors jugadors de la Lliga de divuit se’n van a l’estranger. Cinc o sis de la selecció ja juguen fora. I se n’aniran Llorente, Beñat, Negredo... Això no s’havia vist mai.
Els drets televisius són la gran batalla, també personal. I ara Canal+ vol revisar-los a la baixa. Els operadors també tenen dificultats. Hi ha hagut moltes baixes d’abonats. És una notícia pès-
sima per al futbol que el Grup Prisa tingui aquests problemes. I com que sembla que en aquesta Lliga només hi ha dos clubs, el Barça i el Madrid... Amb la complicitat de Javier Tebas, el Barça i el Madrid s’estan carregant la Lliga. Ells estan en un escenari que ja els va bé, perquè cobren moltíssims diners, però se l’estan carregant. Al final hauran de fer-la per a ells sols, amb deu partits a cada camp. És molt injust el que està passant. No passa en cap altre lloc d’Europa. Si s’apliqués aquí el criteri de la Premier League, el Barça i el Madrid cobrarien cada any 60 milions menys cada equip! En tres anys s’han quedat cada un 180 milions més del que els tocava. Així esclar que poden pugnar per Neymar! I cada vegada la bola és més gran. És evident que el Barça i el Madrid són els millors de la Lliga espanyola. S’ho han guanyat. Però també s’ho ha guanyat el Bayern, a Alemanya; el Manchester United, a Anglaterra, i l’Inter, a Itàlia, i la proporció d’ingressos és d’1-2 o a tot estirar 1-3, no d’1-6 o 1-7. Cal fer un repartiment més just i fer que la meitat de l’augment, o més, es destini obligatòriament a pagar el deute amb Hi- senda. D’aquí a set o vuit anys ja no hi hauria deute. Però els clubs de Segona A també són de la Lliga de Futbol Professional (LFP) i Tebas se’ls ha treballat molt bé. Ells sí que fan una gestió col·lectiva amb els operadors i els va bé, però no es plantegen que guanyarien molt més si s’adoptés el criteri de les altres lligues europees. Amb
EL FUTUR DE L’LFP “Bo per al Barça i el Madrid i molt dolent per al futbol: Tebas opta a la presidència”
HISENDA “La qüestió està controlada; ja no tenim cap embargament cautelar”
LA CONTINUÏTAT D’AGUIRRE “Òscar Perarnau ho té present; parlarem amb ell quan tinguem els 42 o 43 punts”
aquests vots és impossible fer res. I ara tenim la notícia, que és molt bona per al Barça i el Madrid i molt dolenta per al futbol, que Tebas optarà a la presidència de la LFP. És una patronal que fa riure.
Parlant d’Hisenda, com està l’Espanyol? La qüestió està controlada. S’ha solucionat. Ja no tenim cap embargament cautelar.
Un altre embolic. El vicepresident econòmic, José Luis Morlanes, ha estat imputat per una presumpta desviació de diners quan estava a La Seda. Hi vaig parlar de seguida i em va dir que no era veritat, que això no anirà endavant. Està molt tranquil i donarà explicacions dimarts al consell d’administració. És important que l’Espanyol no es vegi afectat per la incertesa.
Com es pot compensar tanta rebaixa? Quan jo vaig arribar al consell, la temporada 2009-10, el pressupost del primer equip de l’Espanyol vorejava els 30 milions d’euros. Ara estem als 21. I més que baixarà, com ha baixat també el del futbol de base; el del femení; en un 20%, el del personal no esportiu... Només en socis, en les dues últimes temporades n’hem perdut 6.000, cosa que equival a dos milions d’euros. El que no podem permetre’ns és presentar un balanç amb pèrdues. Els jugadors i els tècnics han de saber en quina situació està el país i els clubs; que la crisi és per a tothom. És la llei de l’oferta i la demanda.
Enmig de tants problemes, una cosa positiva: la ràpida recuperació de l’equip. Sí, ha estat més ràpida del que esperava. Però encara no tenim res fet. Només tinc al cap arribar als 42 o 43 punts abans dels últims quatre partits. No m’agradaria jugar-m’ho tot les quatre últimes jornades, en les quals rebrem el Madrid i el Barça i visitarem el Deportivo i el Celta.
On és la diferència entre el final de l’etapa Pochettino i ara amb Aguirre? Això ho heu de dir els periodistes i els tècnics. Jo l’únic que sé és que l’equip és el mateix amb l’única incorporació de Petrov, que tampoc no està jugant gaire.
De la renovació d’Aguirre, no se’n parlarà fins que s’acabi la temporada? Jo estic convençut que el director tècnic, Òscar Perarnau, ho té molt present. I ja hauran parlat alguna cosa. Però no ens hi posarem fins que tinguem aquests 42 o 43 punts.
Li agradaria que Aguirre continués? I tant! A mi m’agrada que els nostres entrenadors estiguin aquí molts anys. És senyal que tot va bé, et dóna estabilitat. Aguirre sempre té un missatge positiu i ha estat un encert tenir-lo. Però ja sabem com és el futbol.
El gran esforç en les renovacions serà per Verdú. Si cal fer-ho, serà amb ell. Volem que continuï jugant aquí i ens consta que ell també ho vol. Però tenim un límit i les decisions que haurem de prendre no sempre seran populars.