Repte a la pax germànica
Els mercats disposen... i els ciutadans decideixen, voten. En part determinats per les tradicions més o menys homologables del seu país, en part per les opcions polítiques que tenen efectivament al seu abast. I a Itàlia el resultat ha esvaït el miratge dels mercats, que havien anticipat una clara victòria del centreesquerra de Pier Luigi Bersani, que tot seguit cediria el ceptre de la política econòmica del país al tecnòcrata Mario Monti, prèviament investit de legitimitat democràtica en haver-se presentat ell mateix als comicis.
Si hagués estat així, hauria significat un nou èxit de la cancellera Angela Merkel, que ja havia estat la llevadora de l’anterior enlairament de Monti com a primer ministre italià, amb la col·laboració en qualitat d’actor secundari del fa mesos defenestrat, també a les urnes, Nicolas Sarkozy. Un quadre tranquil·litzador per a la dirigent cristianodemòcrata alemanya que podria encarar amb placidesa el semestre previ a les eleccions al seu país.
Però el rebuig dels italians al projecte ha estat un gran contratemps. El seu vot és tant contra l’ euroausteritat, més contundent que a Grècia, com contra les intervencions ordides per l’elit que governa l’eurozona, la cúpula de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i la cancelleria de Berlín, que buscaven perpetuar el govern de Mario Monti, a través de nous mecanismes. Aquesta evident intromisió exterior ha convertit Itàlia en uns dels països europeus amb més sentiment antialemany.
La pax germànica ha quedat tocada al seu punt de màxima sensibilitat, el que implica la reedició dels problemes del deute sobirà i que posa de nou sobre la taula que la intervenció del BCE passi de ser una eina dissuasiva, com ha ocorregut fins ara, a una necesitat per evitar la catàstrofe, justament en vigílies d’eleccions al Bundestag.
Ha tornat la crisi de l’eurozona a la casella de sortida i podem donar per perduda la calma d’aquests últims mesos? Això és el que des d’ahir es pregunten els inversors. En el cas d’Espanya, una de les economies afectades amb més virulència pels resultats, els efectes han estat immediats sobre la prima de risc i la borsa. La primera impressió en el Govern espanyol, segons les fonts consultades, ha estat de gran preocupació, combinada amb una actitud d’espera a veure si la cosa queda en un simple “esglaó”, pujada moderada de la prima del voltant de 30 o 40 punts, sense continuïtat en el temps.
Ara, sobre el terreny, el triumvirat europeu, la Comissió, el Banc Central Europeu i la cancelleria de Berlín donaran suport a qualsevol proposta de Govern que guardi l’aparença d’estar compromesa amb el programa d’ajustos euroanorèctics que han provocat l’estrambòtic resultat del dilluns passat.
Però el corc del descontentament ciutadà després de tres anys d’austeritat creixent i gairebé sis de crisi continua avançant d’un país a l’altre, saltant, com la crisi financera, d’un electorat a l’altre. Aquest és ara el problema a Brusseles i Berlín.