L’energia al seu pedestal
La visió que molts ciutadans tenen sobre la disponibilitat i gestió de les matèries primeres resulta naïf. En general, creuen, per posar-los un exemple, que quan s’esgoten els dipòsits de mineral de ferro d’alt grau, la indústria utilitza progressivament mineral de grau més baix; aquest conté menys ferro per tona, però és molt més abundant, de manera que la millora de la tecnologia per extreure el ferro acabarà per dissipar qualsevol ombra de carestia. Sobre aquesta premissa, els més optimistes acostumen a concloure que el subministrament de ferro mai no es veurà compromès, ja que la innovació tecnològica permetrà aprofitar una quantitat creixent de mineral de grau cada vegada menor, arribant, fins i tot si això fos precís, fins a extreure les sals de ferro dissoltes al mar.
Afortunadament, encara queden persones assenyades que adverteixen que l’única via que la indústria té per explotar més i més mineral de baix grau és utilitzant cada vegada més energia per tona de ferro produïda. I la mateixa regla s’aplica a tots els àmbits: com menor sigui la concentració d’un recurs en la seva forma natural, més alta serà l’energia a utilitzar per extreure'l i convertir-lo en matèria primera útil.
El problema és que quan apliquem aquest principi als recursos energètics primaris (carbó, gas, petroli, urani) ens trobem que inevitablement s’arriba a un punt en el qual l’energia necessària per extreure’ls i processar-los és més gran que l’energia obtinguda del seu ús. A partir d’aquí, seguir endavant és com pagar dos euros per guanyar-ne un.
Resulta bàsic entendre que per a una societat industrial els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera. Els recursos energètics primaris constitueixen una categoria a part.
No només perquè són els que fan possible Un dels errors del pensament dominant és analitzar els recursos energètics com a matèries primeres normals tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser-los aplicades de forma simplista.
Al seu llibre, Small is beautiful, Ernst Friedrich Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat. (…) Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables– no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.
Un del errors bàsics del pensament econòmic predominant és analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques.
Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció a les lleis de la termodinàmica és un absurd. En aquest sentit els recomano la lectura de
publicat en fan reconeixeran la font original de les idees aquí expressades.