“L’ús del mòbil traurà el poder monetari als bancs”
Tinc 40 anys. Vaig ser fill de la Navy: vaig viure a quatre continents abans dels 5 anys i n’he passat 18 assessorant multinacionals. La tecnologia avui dóna l’alternativa a les persones. He estat ‘young global leader’ del Fòrum de Davos 2012 i treballo a
Afinal dels anys vuitanta, Soros va desairar el Banc d’Anglaterra i els tipus d’interès es van disparar fins un 15 per cent.
Ho recordo.
Jo també. El meu pare va perdre el negoci i ens vam arruïnar. L’ambient es va tornar irrespirable i els meus pares es van divorciar.
Ho sento,
Per això sóc tan conscient que els vaivens dels mercats internacionals tenen un efecte directe en les nostres vides.
Aquí tenim sis milions d’aturats.
I aquestes persones, tanmateix, continuen sabent i volent treballar tant com abans i els altres continuem necessitant els béns i serveis que ells produïen.
Però la política monetària ha canviat.
Perquè el dos per cent que ha enfonsat el sistema financer continuï, malgrat la seva ineficàcia, dominant-lo. I amb els diners de tots tapen els forats que han causat.
Ho anomenen austeritat.
I només l’apliquen als altres. Després de doctorar-me en Desenvolupament Sostenible em vaig dedicar a assessorar grans multinacionals sobre com maximitzar el benefici fent el mínim dany al medi i les persones.
Per exemple.
Proposava mineria de l’or ètica i sostenible o indústria del luxe ètica i sostenible.
I per això va ser vostè elegit young glo
bal leader al Fòrum de Davos.
Vaig descobrir que les grans empreses són més garrepes que els ciutadans. Qualsevol projecte de micromecenatge avui capta més donatius –mireu les dades– del que aporten les multinacionals amb molt més bombo.
Si vols almoina, demana-la al pobre.
Aquestes mega-corporacions són al·lèrgiques a la innovació. I molt ineficients.
No és notícia.
Les idees interessants que entenien els canvis tecnològics són de petits empresaris emprenedors. Així que em vaig cansar de treballar per a peixos grossos. No volia ser la seva excusa decorativa quan la tecnologia està canviant el món de dalt a baix.
En quin sentit?
Els bancs centrals són dinosaures voraços, matussers i lents. I el nostre sistema monetari és una fàbrica d’aturats estructurals. Està dissenyat per generar un deute impagable que ens obliga a produir-ne més i més amb menys inversió sostenible: ni ètica ni ecològica. Necessitem alternatives.
Per exemple.
Vaig estudiar els 170 sistemes monetaris alternatius: monedes sense interessos posades al servei de la gent, com el WIR suís.
Aquestes monedes no són res nou.
Però sí les noves tecnologies trencadores de la informació. No li parlo d’utopies, sinó de realitats tecnològiques. Hem creat un software open source (lliure i gratuït) per gestionar sistemes monetaris alternatius.
El seu canvi serien aquestes monedes?
I tot un paradigma de noves relacions econòmiques, com el consum col·laboratiu que l’internet ubic als mòbils fa possible. Avui pots llogar i compartir cotxe (centenars de cotxe multiusuari), habitatge (Airbnb) o aquesta moneda exemplar, el WIR. A més de tots els serveis imaginables.
Portarà temps.
El temps és ara. Airbnb ja ha estat portada de Forbes i el seu creador és bilionari. A la Xina ja hi ha 500 milions de persones en línia, un 20 per cent des d’un smartphone. A l’Índia es connecten més a internet per mòbil que per ordinador. I Llatinoamèrica és avui un colós en línia del mòbil.
Els WIR paguen impostos?
Esclar. Un WIR és igual que un franc suís, però sense interessos ni comissions. Amb 65.000 empreses i professionals associades
I si això només funciona a Suïssa?
Suïssa l’ha conservat des de la Gran Depressió quan a tot Europa van sorgir monedes semblants en circumstàncies d’estrangulació econòmica com les actuals. Aquí teniu Trocobuy, Trocobank o Eurocat.
I si aquesta tecnologia crea monstres?
És intrínsecament impossible, perquè ni el nou banc que prepara Google ni la nova moneda de Facebook són en realitat alternatives perquè no descentralitzen el poder monetari en realitat. És molt fàcil respondre amb una alternativa ciutadana eficient.
Em conformaria amb banca honesta.
Amb les regles del joc monetari actual no poden ser-ho si volen generar beneficis. Aquestes regles generen deute impagable i ens aboquen a l’abús sistemàtic i a les crisis financeres cícliques i freqüents. Però és que la descentralització de la informació posarà la banca contra les cordes.
Molt canvi seria.
Recorda l’Enciclopèdia Britànica? Fa només una dècada era una realitat centenària amb un futur sòlid i esplèndid i Viquipèdia només una colla d’il·luminats. L’any passat aquests il·luminats van obligar la Britànica a tancar. Prepareu-vos per a moltes històries similars.
Vostè planteja socialitzar la banca?
Ja és tecnològicament viable. Pensi que la moneda i els preus al cap i a la fi són informació agregada...
Això va demostrar Milton Friedman.
... com l’Enciclopèdia.