El Banc d’Espanya s’apunta a l’optimisme
La institució preveu un creixement de l’1,2% aquest any, superior al del Govern Linde espera que en dos anys es creïn 250.000 llocs de treball nets
El Banc d’Espanya es va afegir ahir a l’onada d’optimisme sobre el futur immediat de l’economia espanyola situant les seves previsions de creixement per a aquest any en l’1,2% del PIB, dues dècimes per sobre de l’última estimació del Govern central. El creixement previst per al 2015 és de l’1,7%.
Ho va publicar la institució al seu butlletí econòmic de març i ho va corroborar unes hores després el seu governador, Luis María Linde, en una conferència celebrada a Madrid. Linde va fer ressaltar l’abast de l’estimació, ja que suposaria un salt de gairebé dos punts i mig des de la caiguda de l’1,2% registrada el 2013.
L’increment del PIB es produirà aquest any i el que ve sense que hagin conclòs els ajustos ni en l’administració pública ni en l’habitatge. Per això no és estrany que l’Informe de projeccions adverteixi que “l’economia espanyola continua immersa en un ajust, la culminació del qual no és exempta de dificultats i riscos”.
El creixement vindrà per l’encara puixant increment de les exportacions, que aquest any pujaran un 5,1%, i pel primer repunt del consum privat des del 2010, d’un 1,1%. També gastaran més les empreses, un 3%, ja que comencen a preparar-se per a la fase expansiva que apunten tots els indicadors avançats. I hi ajudarà la contenció dels salaris –la mitjana dels convenis firmats situa l’increment en un 0,6%– i el descens dels costos laborals unitaris.
Fins i tot l’ocupació es beneficiarà del canvi de tendència, encara que en menys mesura. El Banc d’Espanya creu que el nombre de
COMPTES PÚBLICS L’any 2013 es va tancar amb un dèficit del 6,6%, una dècima per sobre de l’objectiu LLOCS DE TREBALL Es crearan 250.000 llocs de treball i la taxa d’atur baixarà al 23% el 2015
llocs de treball augmentarà un 0,4% i un 0,9% aquest any i el que ve, la qual cosa suposaria la creació de més de 250.000 llocs de treball nets. La taxa d’atur caurà un punt percentual cada any, però passarà a situar-se en el 23% a finals del 2015 pel fort descens de la població activa.
El canvi de les previsions formulades pel supervisor bancari espanyol s’assenta sobre tres factors: la reducció de la incertesa econòmica, la millora recent de l’evolució de l’ocupació –s’han creat llocs de treball nets per primera vegada des que va començar la crisi– i l’alleujament gradual de les condicions financeres.
A millorar alguns d’aquests aspectes ha contribuït, segons el butlletí econòmic, la política de consolidació fiscal duta a terme pel Govern. Segons les estimacions del Banc d’Espanya, Hisenda hauria tancat l’exercici passat amb un dèficit públic del 6,6% del PIB, només una dècima per sobre de l’objectiu marcat per Brussel·les.
Els analistes no veuen dificultats a continuar aquest camí aquest mateix any i poder tancar el dèficit en el 5,8% compromès
amb la Comissió Europea malgrat que l’Executiu ha relaxat el ritme de l’ajust, però no ho tenen tan clar de cara a l’any que ve. Segons els càlculs de l’informe, el Govern tindrà que posar en marxa ajustos per abast de 7.000 milions d’euros més i detallar-los en l’actualització del Programa d’Estabilitat que ha d’enviar a Brussel·les abans del 30 d’abril. Continuarà caient la despesa pública i també el preu de l’habitatge. L’informe preveu que, encara que d’una forma més suau, la devaluació continuarà per estabilitzar-se al final de l’any que ve.
Tot això succeirà si es mantenen estables les circumstàncies internacionals partint de les quals s’han realitzat les projeccions: el tipus de canvi, la tendència a la baixa del petroli, etcètera. I, sobretot, si la desacceleració de les economies emergents no creix, ja que perjudicaria el motor en què s’han convertit les exportacions. L’altre gran núvol en l’horitzó és l’amenaça de la deflació. Sobre ella va dir ahir el governador que la seva probabilitat no és zero, però sí molt baixa, i que el BCE ja està treballant en les mesures que poguessin ser necessàries per aturar aquest perill.
Sobre Bankia, el governador Luis Maria Linde va considerar “lògic” que el FROB estudiï “seriosament” la possibilitat de vendre’n una altra part.