Merkel limita els ajuts a immigrants europeus
Berlín vol frenar el ‘turisme social’ i promoure una immigració a la carta
Alemanya endurirà les mesures contra els estrangers europeus pobres, mentre promociona el que denomina una “immigració positiva” i selectiva, adequada a les necessitats de la seva economia. És el que van anunciar ahir els ministres de l’Interior i d’Afers Socials, Thomas de Maizière (CDU) i Andrea Nahles (SPD).
La intenció és inequívoca: frenar la immigració dels pobres d’Europa cap a Alemanya i el seu Estat social. El tema ha estat agitat per la premsa més popular des de fa mesos, amb manifesta exageració arran de certes situacions complicades que s’han viscut en ciutats molt concretes com Duisburg i Dortmund, on es van crear petites bosses d’immi- grants romanesos i búlgars d’ètnia gitana, la qual cosa va sobrecarregar el sistema social local.
L’informe no reflectia una realitat alarmant, però sí una perspectiva de futur. En qualsevol cas, allò va servir per crear nous conceptes com el de turisme social, és a dir, els de fora que vénen a sucar del nostre Estat social.
La simple realitat és que, en el cas de romanesos i búlgars, tal concepte és insignificant: no hi ha hagut un gran increment del flux de romanesos i búlgars; els que han vingut tenen un nivell de formació més gran que la mitjana alemanya, i el seu pes entre els receptors d’ajuda social és mínim, d’un 0,7%.
En qualsevol cas, s’anuncien mesures preventives al document de 133 pàgines presentat. Davant els ultres de la CSU bavaresa que advocaven per procediments expeditius d’expulsió, els ministres proposen de prohibir la tornada a Alemanya per cert temps a aquells immigrants “que hagin abusat del dret a la lliure circulació”. S’estableix també un termini per trobar una feina, es reforcen els controls per sol·licitar l’ajuda a les famílies amb fills i s’estableix l’obligació que els immigrants portin sempre a sobre el permís de residència.
“Necessitem una immigració
Els estrangers intracomunitaris hauran de portar el permís de residència sempre a sobre
positiva –va explicar Nahles–; del que es tracta és de veure si la persona que ve té possibilitats reals de trobar una feina o no, i en cas negatiu perdria el seu permís de residència”, és a dir, seria expulsada.
Tot això, i molt més, que és moneda corrent amb els extracomunitaris, s’aplicaria amb ciutadans de la Unió Europea. Vist des d’una perspectiva àmplia sembla un nou indici de la legislació nacional d’excepció que matisa els grans acords europeus vigents en matèria de llibertat laboral i de moviments per tot l’espai de la Unió.
Existeix l’anomenat espai Schengen per als pobres? Una viatgera de l’Est explica el seu últim viatge amb autobús des de Belgrad a Berlín: control policial i de passaports entre Eslovàquia i Hongria, i de nou en entrar a Alemanya des de la República Txeca.
¿La solució del referèndum suís, una quota d’immigrants, que va fer tant d’escàndol, no és el somni de futur de Berlín?, va preguntar un periodista suís.