El pacte de Santo Domingo
La sentència de la declaració sobiranista es va discutir a la República Dominicana El president del TC i tres magistrats més van negociar l’acord per encàrrec del ple El sector progressista va exigir incloure-hi el dret a decidir a canvi de la unanimita
Una comissió de quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) va negociar i va pactar la sentència que ha anul·lat parcialment la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya. La delegació la componien el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos; la vicepresidenta, Adela Asúa, ponent de la resolució, i els jutges Juan Antonio Xiol i Pedro González Trevijano. L’acord es va tancar durant el viatge que De los Cobos, Xiol i Trevijano van fer fa dues setmanes a la República Dominicana per assistir a la Conferència Iberoamericana de Justícia Constitucional. És per això que la sentència forjada sobre la declaració sobiranista ja es coneix internament al Tribunal com “el pacte de Santo Domingo”.
El més difícil va ser aconseguir que el sector conservador assumís incloure en la sentència l’acceptació de la defensa del dret a decidir per vies constitucionals. Els magistrats conservadors consideraven que no tenia gaire sentit admetre el dret a decidir d’una part del poble espanyol en termes teòrics i abstractes, per molt diàleg polític que hi pugui haver sobre això en el futur.
El sector progressista, al seu torn, va posar aquest punt com a condició inexcusable per acceptar que el TC rebutgés per unanimitat la proclamació de la sobirania política del poble de Catalunya, com a punt inconstitucional de la declaració sobiranista. Al final, el bloc conservador va cedir per possibilitar que la sentència s’aprovés amb suport unànime.
Els magistrats conservadors tenien assegurada una majoria de set vots, però volien evitar tant sí com no –sobretot el president– que el Constitucional es fracturés i acabés decidint sobre la declaració sobiranista per un marge de dos vots. Pesava, sobretot, el record del gran desprestigi que va afectar el Constitucional arran de la manera de conduir els debats sobre la reforma de l’Estatut.
Els conservadors volien evitar al màxim la imatge de divisió interna. I els progressistes, que la decisió final es rebés a Catalunya com un altre cop de porta. Per això era tan important deixar oberta l’escletxa del dret a decidir, condicionada al diàleg polític i al respecte a les regles de la Constitució. Com que la Carta Magna espanyola no permet un referèndum d’autodeterminació, i així ho recull la sentència, els magistrats van acordar esmentar que sí que admet reformes.
Quan encara no s’havien perfilat les vies d’acord i les posicions estaven més enfrontades es va de- cidir designar l’esmentada comissió de quatre magistrats. En la composició de la delegació espanyola per a la reunió de la República Dominicana, entre el 12 i el 15 de març, va influir-hi la voluntat dels jutges escollits de trobar una oportunitat per entrevistar-se sense soroll ambiental. De fet, van decidir accelerar la resolució arran de la perspectiva que el Parlament i el Govern poguessin recusar magistrats. El TC pretenia que la decisió arribés abans de Setma-
La delegació del TC a la reunió judicial iberoamericana pretenia negociar sense soroll ambiental
na Santa, i si hagués hagut de resoldre sobre la impugnació contra diversos jutges, aquell termini s’hauria allargat. El Govern central també tenia molt d’interès que la sentència es dictés en una data no gaire allunyada del debat sobre la declaració sobiranista que ha de tenir lloc al Congrés dels Diputats el 8 d’abril que ve.
Des de la República Dominicana, la delegació del TC va contactar diverses vegades amb Adela Asúa, a qui corresponia portar al ple una redacció concreta de la sentència. El text va quedar pràcticament tancat durant les reunions de Santo Domingo, mentre s’esperava que finalment l’acceptessin els altres magistrats, que ja havien debatut molt sobre el tema. En principi, hi havia garanties que el pacte seria assumit, ja que tots havien acceptat delegar el diàleg en els jutges esmentats. Els magistrats conservadors se sentien ben representats per De los Cobos i Trevijano, i els progressistes per Xiol i, des del seu despatx, per Adela Asúa. I així va ser.