Obama tempta Europa amb el gas
Els EUA insten la UE a explotar el gas pissarra per alliberar-se de Rússia
La crisi de Crimea podria donar un impuls inesperat a les negociacions iniciades fa vuit mesos entre Brussel·les i Washington per liberalitzar els seus intercanvis comercials.
Els Estats Units “han estat beneïts” –en paraules de Barack Obama, ahir a Brussel·les– amb grans quantitats de gas natural que estan extraient mitjançant la polèmica tècnica del fracking (fractura hidràulica). I la Unió Europea podria tenir accés a aquest preuat recurs “una vegada es firmi l’acord comercial transatlàntic, un fet rellevant en el clima geopolític actual”, va dir el president dels Estats Units als seus socis europeus al final de la cimera UE-EUA celebrada a Brussel·les, amb els presidents Herman van Rompuy (Consell Europeu) i José Manuel Durão Barroso (Comissió Europea).
La firma d’aquest tractat –que s’enfronta a certa hostilitat segons les opinions públiques dels dos blocs– donaria un accés privilegiat a les empreses europees per obtenir llicències d’extracció i exportació de gas. Als EUA els uns veuen aquest recurs com un
DECIDIR SOBRE EL ‘FRACKING’ El mandatari matisa que Europa no ha de passar a dependre del gas nord-americà
avantatge econòmic que s’haurien de reservar per a ells, i els altres com un potencial instrument de política exterior.
El debat intern –per partits, per estats– no està tancat. “El que ha canviat en les últimes setmanes –afirma João Vale de Almeida, ambaixador de la UE a Washington– és que s’ha entès que Rússia utilitza l’energia per fer política exterior i que si els Estats Units volen ajudar Europa a superar la situació actual l’energia és una part clau de la resposta”.
Europa, tot i això, no hauria de passar de dependre del gas rus a dependre del nord-americà, va advertir Obama davant l’interès dels europeus que Washington concedeixi més llicències d’exportació, posi més gas al mercat internacional o fins i tot autoritzi empreses europees a explotarlo. “Europa ha de revisar la seva estratègia energètica per trobar altres fórmules de subministrament i reduir la seva dependència. Nosaltres hem pres decisions i assumit els reptes; la Unió Europea ha de prendre les seves”, va recalcar Obama.
“Per desgràcia, no hi ha cap font energètica ideal, de franc i sense riscos, cada opció té els seus desavantatges”, va subratllar Obama davant les conegudes reserves a Europa cap aquesta tècnica d’extracció de gas. El Regne Unit i Polònia van avançats en l’explotació d’aquest recurs, però en altres països (Alemanya, Espanya) suscita reticències mediambientals per la possible contaminació d’aqüífers; a França s’ha prohibit el fracking.
“Hem confirmat el nostre desig al màxim nivell” perquè l’acord de lliure comerç “sigui una realitat”, va afirmar Barroso. Energia i comerç van ser els temes principals de la reunió, un dinar de treball de 65 minuts en el qual les dues parts “van passar de les formalitats i van anar directament al gra”, va explicar després l’ambaixador Almeida, present a la trobada. Tot i això, davant la premsa, la crisi d’Ucraïna va ocupar bona part de les interven-
CRISI D’UCRAÏNA “Reaccionar amb indiferència seria ignorar les lliçons dels cementiris” CINC ANYS D’ESPERA Fins ahir el president dels Estats Units no havia trepitjat les institucions de la Unió
cions dels líders europeus i d’Obama, que va aprofitar per reclamar a Europa que augmenti la seva despesa en defensa.
La crisi ucraïnesa també va ser central en el discurs que unes hores després va oferir al palau de Belles Arts. “Reaccionar amb indiferència a la crisi ucraïnesa seria ignorar les lliçons escrites als cementiris d’aquest continent”, va comentar el president, que al matí havia visitat un cementiri on reposen soldats dels Estats Units caiguts en la Primera Guerra Mundial.
La crisi ha donat un nou impuls a les relacions transatlàntiques. Obama va deixar clar als europeus des del seu primer mandat que l’aliança és tan sòlida que no necessita cerimonioses cimeres bilaterals per refermar-se. Però la UE, baixa d’autoestima, sí que necessita, en canvi, aquest reconeixement, i això explica l’alleujament que es detectava ahir perquè Obama acceptés celebrar la trobada a Brussel·les, seu de les institucions comunitàries, que fins ahir no havia trepitjat.