Renzi compleix la promesa de suprimir les províncies
El primer ministre supera una moció de confiança al Senat
A Matteo Renzi li agraden els cops d’efecte i fer l’efecte que governa amb eficàcia. El primer ministre italià es va apuntar ahir una important victòria en aconseguir que el Senat votés –amb 160 a favor i 133 en contra– l’abolició de les províncies en la seva estructura actual. La mesura forma part de l’objectiu més ampli de reduir el cost del sistema politico-administratiu per frenar el desencís de la ciutadania i el seu embafament davant els qui es dediquen a la cosa pública.
Com gairebé tot a Itàlia, la supressió de les províncies no és una cosa per llegir en blanc i negre, no és una decisió radical i diàfana. Té matisos complexos, sfumature, i l’eterna sospita gattopardesca de canviar-ho tot perquè res no canviï. En realitat, el que s’acaba és la present estructura política de les províncies, amb els seus presidents i vicepresidents, els seus consellers, tots ells polítics ben pagats i amb privilegis. Es calcula que les arques públiques s’estalviaran els sous de gairebé 3.000 persones. I aquest número tan rodó és el que s’ha encarregat de destacar Renzi, un excel·lent venedor de productes polítics.
Els comptes, tot i això, pot ser que no estiguin tan clars. Les províncies sobreviuran amb un altre nom, com a ens administratius d’un rang inferior, i els seus dirigents els anomenaran els alcaldes de la zona i no rebran sou per les seves funcions. A més, es crearan nou ciutats metropolitanes i una administració especial per a
El líder italià assegura que dimitirà i deixarà la política si les seves reformes no tiren endavant
Roma, la capital. Ahir van votarhi en contra els senadors de Forza Italia, el partit de Silvio Berlusconi, la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles (M5E).
Aquests partits sostenen que la mesura és pràcticament una farsa i no portarà cap estalvi sinó més dispendi públic. Recorden, per exemple, que els més de 50.000 empleats de les províncies no seran acomiadats sinó reabsorbits per les regions. Molts d’ells tindran el dret a un augment de sou automàtic del 15% perquè els que treballen en les administracions regionals estan més ben pagats.
L’altra gran reforma institucional que persegueix Renzi és la transformació del Senat en una cambra de representació de les regions. Es tracta de posar fi una vegada per totes a l’anomenat “bicameralisme perfecte”, un sistema en què la Cambra de Diputats i el Senat tenen poders equivalents, decideixen si un primer ministre és investit com a tal o se li retira la confiança i voten els pressupostos. El bicameralisme perfecte endarrereix i complica la presa de decisions, i encara més en situacions com l’actual, en què hi ha majories diverses a les dues càmeres. Canviar l’estatus del Senat és una reforma de caràcter constitucional i exigeix una majoria més àmplia. No és clar què passarà amb els actuals senadors vitalicis.
Renzi, que va visitar ahir una escola a Calàbria, va insistir que, si no tiren endavant reformes com ara la del Senat o de les províncies, ell no només dimitirà com a primer ministre, sinó que també abandonarà la política, ja que considerarà que ha fracassat del tot.