Corrupció Inc.
Quan un membre del govern, de la reialesa, de la banca, de la patronal o dels sindicats és imputat per indicis de corrupció un es pregunta si la corruptela no deu estar massa arrelada al nostre país. Una part de la societat està tacada per la deshonestedat; però una altra bona part actua de forma íntegra, al dictat d’uns principis ètics.
Hauríem d’analitzar com és la societat que empara aquestes persones que es comporten amb total absència d’integritat i quines dinàmiques expliquen el creixement de les corrupteles i les seves desafortunades conseqüències socials. Escalar als llocs de poder, tant en l’empresa privada com en l’àmbit públic o en els partits, sol ser més fàcil per a persones cobdicioses o amb gran ambició. Una vegada han ascendit, sucumbeixen amb més facilitat a l’enviliment complementari que comporta detenir més poder i tenir més diners. L’esmentat ascens sol expel·lir persones més crítiques que serien les que podrien ajudar a revertir situacions perverses.
En el passat, la població no estava gaire al corrent de les vergonyes i els secrets del poder. Avui els mitjans de comunicació i internet faciliten més accés i difusió de la informació. Sorgeix així un problema addicional: la ciutadania percep que la corrupció es generalitza i la impunitat és massa freqüent. Això pot arribar a encomanar els nivells d’integritat de les persones que, en principi, es comporten honestament. No devem estar provocant una degeneració social que podria arribar a ser difícilment reversible? On és l’exemplaritat?
A l’hora de plantejar solucions, ens trobem que els que detenen el poder i podrien promoure i liderar canvis són els que tenen menys incentius per dur-los a terme. De vegades, apareixen herois que lluiten a favor de l’honradesa, però no només topen contra el mur dels corruptes i les seves corrupteles, sinó que s’enreden en les seves teranyines i al final aconsegueixen semblar encara pitjors que els individus injuriats. La informació esdevé líquida i confusa, resultant socialment difícil distingir entre el correcte i l’incorrecte.
Sembla com si hi hagués un afany de provar on és el límit, però desafortunadament ja fa temps que es va creuar la línia vermella.