Que cadascú sigui al seu lloc
El Parlament no és un club de debat sobre temes més o menys interessants i urgents com poden ser la discussió sobre la pobresa, el posicionament de la cambra sobre una sentència de tribunals superiors o qualsevol tema plantejat per una quantitat suficient de diputats.
La cambra legislativa té dues funcions principals. La primera és elaborar i aprovar lleis que el Govern aplica amb els reglaments corresponents. La llei principal sol ser la dels pressupostos que repercuteixen en la vida i els interessos dels ciutadans, i és l’acte més important d’un Parlament. L’altra funció és controlar l’acció del poder executiu. En aquest sentit voldria destacar dues anomalies. En les dues legislatures presidides per Artur Mas, gairebé quatre anys en total fins avui, es poden comptar amb els dits d’una mà les lleis aprovades. També és inèdit que el partit que va fer possible el pacte d’investidura, el que aguanta el Govern, sigui alhora el principal partit de l’oposició. Una remarcable habilitat d’ERC i d’Oriol Junqueras.
He contemplat moltes vegades la
No és estrany que la política salti al carrer quan no es donen respostes des de les institucions
frase de l’almirall Nelson que envolta el cim de la columna en memòria seva a Trafalgar Square, a Londres. Reprodueix el crit de guerra abans de començar la batalla de Trafalgar del 1805 on acabaria morint, però en què venceria l’aliança marítima entre França i Espanya en les guerres napoleòniques. Nelson va arengar la marineria dient: “Anglaterra espera que cada home compleixi amb el seu deure”.
El Parlament és la representació legítima dels ciutadans i és a la cambra on cada diputat, cada grup polític, el Govern i l’oposició han de complir amb el seu deure. L’Assemblea Nacional Catalana és una iniciativa civil que ha donat mostres d’una gran capacitat de convocatòria i que ha organitzat la Via Catalana amb un èxit indiscutible i un civisme exemplar encadenant més d’un milió de persones des dels límits valencians fins a la frontera francesa. Però la legitimitat i representativitat polítiques no són en l’ANC sinó en el Parlament.
Que els dos principals sindicats, CC. OO. i UGT, s’uneixin a Òmnium Cultural per defensar el dret a decidir em sembla legítim. Però el seu paper principal és defensar els drets dels treballadors i exigir polítiques per crear ocupació. No és normal que siguin la corretja de transmissió d’un govern, com bé sap Felipe González, perquè els seus van perpetrar la vaga general del 1988.
No compleixen amb el seu deure els jutges que deixen dormir sumaris o allarguen desmesuradament els casos complexos de corrupció política. El refrany popular que diu justícia retardada, justícia denegada malauradament sovint és realitat. Què fan cinc diputats de diversos partits asseguts als seus escons? No és estrany que la política salti al carrer quan no es donen respostes idònies des de les institucions.