Un estalvi simbòlic
Avançar el rellotge una hora diumenge aporta pocs avantatges energètics però és pedagògic
Diumenge a la matinada les manetes del rellotge s’avançaran una hora. Tornarem a ser a l’horari d’estiu. La modificació horària té com a finalitat un estalvi energètic. L’ajust permet sincronitzar les activitats humanes a la radiació solar i aprofitar més i millor la il·luminació natural. L’estalvi energètic aconseguit és modest, simbòlic o testimonial, diuen els experts consultats. Aquests, tot i això, defensen el manteniment de la mesura sobretot amb l’argument que contribueix a prestigiar l’eficiència energètica i és pedagògic. En paral·lel, el canvi horari té alguns inconvenients, encara que la UE afirma que no hi ha motius justificats per reconsiderar la mesura. L’horari d’estiu s’apuntala també amb els avantatges per al comerç i el turisme.
L’entrada en vigor de l’horari d’estiu provoca una reducció del consum energètic xifrat en uns 30 milions d’euros a l’any a Catalunya, segons l’Institut Català d’Energia (Icaen). El 2012, es va estimar un estalvi d’uns deu euros per llar a l’any en il·luminació. “És una quantitat testimonial; però fa veure que amb petits gestos es poden aconseguir estalvis d’energia importants”, diu José Enrique Vázquez, president de l’associació Grup de Gestors Energètics.
“Així, s’afavoreix la cultura de l’estalvi energètic, la qual cosa no ha estat prou valorada”, sentencia Javier García Breva, expert en energia i exdirector de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia.
L’estalvi aconseguit a Catalunya representa un u per mil del consum final. “És un estalvi modest, però positiu perquè contribueix a la sensibilització social”, assenyala Juan José Escobar, cap de la divisió de gestió energètica de l’Icaen. La totalitat d’aquests guanys es produeixen en els set mesos d’estiu en què vigeix la mesura. I el 90% correspon a la menor il·luminació a la llar.
La UE ha avaluat si els ajustos estan justificats o si són contraproduents. I la valoració ara per ara és que pesen més els aspectes positius que els negatius.
L’horari d’estiu ajuda a estalviar energia, ja que s’utilitza menys electricitat per a la il·luminació a la tarda i al vespre. Tot i això, la mateixa UE admet que aquests estalvis són difícils de mesurar i, en qualsevol cas, són petits. A més, tot és relatiu, ja que caldria considerar l’augment en el consum d’energia en calefacció al matí quan s’ajusta l’horari a l’hivern o el fet que es consumeixi més combustible per un augment del trànsit en tardes i vespres, més lluminoses.
Un estudi efectuat a França el 2006 va concloure que l’horari d’estiu permet estalviar el 0,014% respecte al consum total d’energia...
Per tot això, tant José Enrique Vázquez com Javier García Breva coincideixen que el canvi horari, com a mesura aïllada, no suposa un estalvi energètic significatiu. Afirmen que només és eficaç si s’insereix dins d’un conjunt de mesures generals: aïllaments en parets i finestres de les cases, electrodomèstics de baix consum, il·luminació eficient en cases, oficines, comerços i indústries...
L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) assenyala que el canvi d’horari d’estiu té un potencial d’estalvi en il·luminació d’un 5%, equivalent a 300 milions d’euros. Tot i això, aquest sembla que és un escenari ideal que només s’assolirà amb un ús responsable de l’electricitat a les llars i amb la generalització de sensors per aprofitar la llum natural en oficines i indústries. “I aquest escenari està lluny de complir-se actualment a Espanya”, fa ressaltar José Vicente Barcia, portaveu de la Plataforma per un nou Model Energètic.
L’horari d’estiu, que s’aplica a la UE des de fa més de 20 anys, ha causat diverses controvèrsies pels altres possibles impactes. Sectors com el comerç, el turisme o el transport han abraçat els horaris d’estiu: per ells no hi ha motiu per eliminar-la. “Aprofitar la tarda i el vespre amb llum natural també crea més activitat en restaurants i terrasses”, exposa Juan José Escobar.
Tot i això, diversos estudis han assenyalat que el ritme del cos humà s’adapta amb dificultats als canvis de llum, i que aquests provoquen pertorbacions. En persones d’edat avançada i nens s’han documentat trastorns en el son, encara que la informació disponible fins ara conclou que les dificultats d’adaptació detectades “són de curta durada i no són un perill per a la salut”, afegeix un informe de la UE de l’any 2007.
També hi ha debats en matèria de seguretat a la carretera. L’empresa Estradas de Portugal va estudiar la qüestió, però no va veure cap relació directa entre estiu i seguretat viària. La falta de dades i la interacció d’altres factors, com les condicions climàtiques, no permeten establir una relació causal definitiva entre l’horari d’estiu i el nombre d’accidents.
“L’estalvi energètic aconseguit per l’horari d’estiu té una importància petita. Hi ha altres accions, que no han estat ben explicades a la població, que poden influir més en una bona gestió”, diu Vázquez. “Cal apostar per la rehabilitació energètica de les cases i per una millor planificació en el transport i la producció d’electricitat”, proposa Barcia.
Vázquez assenyala que la proposta del Congrés a favor d’una racionalització dels horaris xoca amb la falta d’una anàlisi adequada per avaluar tots els impactes i valorar si val la pena el canvi. “El problema és que tampoc la UE no ha quantificat ni objectivat quin és la incidència que està tenint el canvi horari en tots aquests sectors”, afegeix Vázquez. Ara per ara, la rutina té més avantatges; guanya per punts. Així és que, prepareu els rellotges.